50 anys de "Foxtrot"

Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Foxtrot" (1972), el quart àlbum de Genesis i l'obra que va donar l'empenta definitiva a la carrera dels britànics. Un treball que els seguia refermant com una potència de primer ordre dins de l'òrbita progressiva, però sobretot els situava a l'avantguarda d'allò que es va anomenar art rock –l'escenografia i la posada en escena teatral de la gira de presentació donarien peu a algunes de les imatges més icòniques de la banda-. També va ser el primer treball del grup que va entrar a les llistes d'èxits –número 12 al seu país, primera posició a Itàlia-, obrint la porta a la seva etapa més massiva.

A nivell líric, l'àlbum combinava la narrativa fantàstica amb el comentari social de cançons "Get'Em Out By Friday". Musicalment, seguia explorant una via pròpia i intransferible dins del cànon progressiu, amb la veu de Peter Gabriel alternant amb uns arranjaments complexos però alhora carregats de sentit melòdic –completaven la formació Tony Banks (teclats), Steve Hackett (guitarra), Phil Collins (bateria) i Mike Rutherford (baix)-. A destacar els 23 èpics minuts de la final "Supper's Ready", una suite dividida en set sorprenents moviments. Producció de Dave Hitchcock i caràtula de Paul Whitehead en la que esdevindria la seva última col·laboració amb Genesis.

David Longdon (1965-2021)

DAVID LONGDON
(1965-2021)

Format a Bournemouth el 1990, Big Big Train ha estat durant les passades tres dècades un d'aquells grups que han mantingut viva la flama del rock progressiu fins i tot en aquells temps en què l'etiqueta de torn es cotitzava més a la baixa, fent dialogar aquest registre amb una aguda i sofisticada sensibilitat pop. David Longdon en va ser vocalista i multiinstrumentista –tocava els teclats, la guitarra i el vibràfon, entre molts altres instruments- des de 2010 i fins a l'actualitat –durant els 90 va fer una prova per substituir Phil Collins a Genesis abans que el lloc fos atorgat a Ray Wilson-. Ha mort a l'edat de 56 anys.

50 anys de "From Genesis to Revelation"

Reconec que Genesis va ser una banda a la qual em va costar molt apropar-me durant els meus anys formatius. Que determinats (i absurds) prejudicis van poder amb mi durant molt de temps, i que l'únic perjudicat de tot plegat vaig ser jo mateix a l'estar-me perdent tota una sèrie de discos que realment valien i segueixen valent la pena. Però sí que hi va haver un plàstic de la banda britànica que em va fascinar des del primer dia, concretament el seu àlbum de debut, un "From Genesis to Revelation" (1969) del qual es commemora avui el cinquantè aniversari. Una carta de presentació sovint eclipsada per tota l'obra posterior, però farcida de cançons tan reivindicables com la hipnòtica "In the Beginning", la calidoscòpica "The Serpent" o les precioses "Am I Very Wrong" i "In the Wilderness", sofisticats exercicis de pop barroc i rock psicodèlic que obrien la porta a tot allò que vindria després. He dit que em va costar apropar-me a Genesis i que quan finalment ho vaig fer em vaig adonar de tot allò que m'havia estat perdent, però malgrat tot "From Genesis to Revelation" es manté a data d'avui com el meu disc preferit de Peter Gabriel i companyia.

Falsos mites

Peter Gabriel.

Els falsos mites i tot el mal que poden arribar a fer. Peter Gabriel en desfà un a l'edició de setembre de Mojo. "A dia d'avui, encara no hem superat aquell assumpte tan repel·lent dels nens rics", deixa anar quan el periodista Mark Blake li pregunta sobre la seva relació amb el punk. "A mi m'emprenyaven tots aquells músics 'herois del poble', com Joe Strummer, que venien d'un entorn similar al meu però no ho deien. Amb Genesis, sempre vam deixar molt clar d'on veníem, i érem de classe mitjana, no pas aristòcrates". De fet, Joe Strummer venia d'un entorn força més privilegiat que Gabriel: era el fill d'un diplomàtic del servei consular britànic. Però això no li va impedir renunciar a una vida còmoda i segura, baixar a les trinxeres i consagrar-se ell mateix i la seva música a causes nobles. Jutjar a una persona pel seu estatus o background social és un pervers exercici de classisme. Siguin quins siguin l'estatus i el background, tant d'aquesta persona com de qui la jutja.