John Giblin (1952-2023)

JOHN GIBLIN

(1952-2023)

Músic de sessió de llarguíssim recorregut –ocasionalment també solia enfilar-se als escenaris-, la trajectòria del baixista escocès John Giblin és tan eclèctica com inabastable. El seu currículum inclou gravacions i actuacions amb figures que van de Kate Bush a Simple Minds passant per Peter Gabriel, Paul McCartney, Franco Battiato, Brand X, John Martyn, Mavis Staples o els Everly Brothers, per citar-ne tan sols uns quants. Ha traspassat a l'edat de 71 anys.

50 anys de "Foxtrot"

Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Foxtrot" (1972), el quart àlbum de Genesis i l'obra que va donar l'empenta definitiva a la carrera dels britànics. Un treball que els seguia refermant com una potència de primer ordre dins de l'òrbita progressiva, però sobretot els situava a l'avantguarda d'allò que es va anomenar art rock –l'escenografia i la posada en escena teatral de la gira de presentació donarien peu a algunes de les imatges més icòniques de la banda-. També va ser el primer treball del grup que va entrar a les llistes d'èxits –número 12 al seu país, primera posició a Itàlia-, obrint la porta a la seva etapa més massiva.

A nivell líric, l'àlbum combinava la narrativa fantàstica amb el comentari social de cançons "Get'Em Out By Friday". Musicalment, seguia explorant una via pròpia i intransferible dins del cànon progressiu, amb la veu de Peter Gabriel alternant amb uns arranjaments complexos però alhora carregats de sentit melòdic –completaven la formació Tony Banks (teclats), Steve Hackett (guitarra), Phil Collins (bateria) i Mike Rutherford (baix)-. A destacar els 23 èpics minuts de la final "Supper's Ready", una suite dividida en set sorprenents moviments. Producció de Dave Hitchcock i caràtula de Paul Whitehead en la que esdevindria la seva última col·laboració amb Genesis.

John Goodsall (1953-2021)

JOHN GOODSALL
(1953-2021)

Ha mort John Goodsall, guitarrista britànic de llarga i eclèctica trajectòria. Se'l recordarà sobretot com un dels fundadors del combo de jazz rock Brand X i pel seu efímer però profitós pas pel monolític engranatge rocker dels irrepetibles Atomic Rooster, amb els quals va gravar el mai prou reivindicat "Nice'n'Greasy" (1973) –als crèdits figura amb el pseudònim de Johnny Mandala-. També va treballar amb figures que van de Bill Bruford a Desmond Dekker passant per Peter Gabriel.

Emmett Chapman (1936-2021)

EMMETT CHAPMAN
(1936-2021)

Qualsevol seguidor de King Crimson estarà familiaritzat amb el Chapman Stick, aquell instrument de corda a mig camí del baix i la guitarra elèctrica que el baixista Tony Levin sol utilitzar tant en directe com a l'estudi –també l'ha tocat amb bona part de les incomptables estrelles per a les quals ha treballat com a músic d'acompanyament o de sessió al llarg de les passades cinc dècades, que van de Peter Gabriel a David Bowie passant per Lou Reed i John Lennon-.

Doncs bé, l'instrument en qüestió va ser un invent del guitarrista de jazz i luthier californià Emmett Chapman, que el va desenvolupar a finals de la dècada dels 60 per facilitar-se ell mateix la pràctica de la seva pròpia tècnica de tapping. Chapman va iniciar la seva trajectòria solista després d'haver acompanyat a figures com Tim Buckley. Malgrat no haver esdevingut mai tan conegut com la seva creació, el seu nom ocupa un lloc destacat a la història de la música contemporània. Ens ha deixat a l'edat de 85 anys.

50 anys de "From Genesis to Revelation"

Reconec que Genesis va ser una banda a la qual em va costar molt apropar-me durant els meus anys formatius. Que determinats (i absurds) prejudicis van poder amb mi durant molt de temps, i que l'únic perjudicat de tot plegat vaig ser jo mateix a l'estar-me perdent tota una sèrie de discos que realment valien i segueixen valent la pena. Però sí que hi va haver un plàstic de la banda britànica que em va fascinar des del primer dia, concretament el seu àlbum de debut, un "From Genesis to Revelation" (1969) del qual es commemora avui el cinquantè aniversari. Una carta de presentació sovint eclipsada per tota l'obra posterior, però farcida de cançons tan reivindicables com la hipnòtica "In the Beginning", la calidoscòpica "The Serpent" o les precioses "Am I Very Wrong" i "In the Wilderness", sofisticats exercicis de pop barroc i rock psicodèlic que obrien la porta a tot allò que vindria després. He dit que em va costar apropar-me a Genesis i que quan finalment ho vaig fer em vaig adonar de tot allò que m'havia estat perdent, però malgrat tot "From Genesis to Revelation" es manté a data d'avui com el meu disc preferit de Peter Gabriel i companyia.

Falsos mites

Peter Gabriel.

Els falsos mites i tot el mal que poden arribar a fer. Peter Gabriel en desfà un a l'edició de setembre de Mojo. "A dia d'avui, encara no hem superat aquell assumpte tan repel·lent dels nens rics", deixa anar quan el periodista Mark Blake li pregunta sobre la seva relació amb el punk. "A mi m'emprenyaven tots aquells músics 'herois del poble', com Joe Strummer, que venien d'un entorn similar al meu però no ho deien. Amb Genesis, sempre vam deixar molt clar d'on veníem, i érem de classe mitjana, no pas aristòcrates". De fet, Joe Strummer venia d'un entorn força més privilegiat que Gabriel: era el fill d'un diplomàtic del servei consular britànic. Però això no li va impedir renunciar a una vida còmoda i segura, baixar a les trinxeres i consagrar-se ell mateix i la seva música a causes nobles. Jutjar a una persona pel seu estatus o background social és un pervers exercici de classisme. Siguin quins siguin l'estatus i el background, tant d'aquesta persona com de qui la jutja.