Sense símptomes de fatiga

Los Sírex.

LOS SÍREX + LOS MUSTANG

Plaça de la Vila de Gràcia, Barcelona

26 de maig de 2018

L'estiu de 1964 Los Sírex i Los Mustang van protagonitzar una sonada actuació a la plaça del Diamant de Barcelona en el marc de la Festa Major de Gràcia. Tal va ser l'empremta que va deixar aquell doble concert, que coincidint amb el bicentenari de la festa gracienca l'organització va decidir reeditar-ne el cartell, si bé reubicant-lo a la plaça de la Vila de Gràcia per guanyar espai. El recital s'havia d'haver celebrat el passat mes d'agost, però l'atemptat terrorista que va tenir lloc a les Rambles va obligar a posposar-lo. Finalment va ser ahir la data escollida per a reviure una nit memorable amb dos dels primers grans referents del rock'n'roll a la Ciutat Comtal.

Sobre el terreny, el que es va viure la nit passada a Gràcia va ser una actuació dels Sírex amb Santi Carulla dels Mustang com a convidat: la secció instrumental dels primers ni tan sols va baixar de l'escenari un cop acabat el seu set, va acompanyar a Carulla durant tot el repàs al repertori Mustang i així es va mantenir durant una recta final d'impacte on Leslie i Carulla es van alternar les tasques vocals. La qual cosa no va suposar cap contratemps tenint en compte la contrastadíssima solvència d'una formació que amb més de cinc dècades de trajectòria a l'esquena -els seus inicis daten de 1962, com els dels Rolling Stones- no ofereix encara cap símptoma de fatiga.

Van obrir la nit els de Leslie amb una dinàmica "Quiero que lo pases bien". La plaça era plena a vessar d'un públic que aplegava incomptables generacions, prova inequívoca de la vigència de peces com "San Carlos Club" o "Muchacha Bonita". Després de fer un parell de cites al treball més recent dels Sírex -el notalbe "Que nos quiten lo bailao" (2018)-, Carulla va agafar el relleu tot entonant títols tan celebrats com "San Francisco" o "Los jóvenes". I per acabar, la traca final. Leslie i Carulla junts a l'escenari al ritme frenètic de "Maldigo mi destino", "Submarino Amarillo" o la inevitable "La escoba". Final de festa per la porta gran i el respectable que no en tenia prou. Tant de bo totes les festes majors fossin així.

Un oasi a Gràcia

Mad'zelle, The Missing Leech i Ran Ran Ran. Vora el foc.

MAD'ZELLE + RAN RAN RAN + BARTLEBY

Festa Major de Gràcia, Barcelona

18 d'agost de 2014

Un pati interior perdut enmig d'una illa de cases del carrer Mozart, a mitja tarda i en petit comitè. Ningú diria que l'escena en qüestió s'emmarqués en la Festa Major de Gràcia, però el cert és que suposava tot un oasi en la seva programació. Una via d'escapament de les inevitables aglomeracions que comporta tota festa gran. I una imprescindible cita melòmana. Tres delícies subterrànies defensant discursos frescos i lliurant grans cançons una darrere l'altra. Va obrir l'aixeta Mad'zelle, barcelonina establerta a Londres que venia a presentar el seu darrer ep, "Haven Bridge" (2014, El Mamut Traçut). En va rescatar peces com "Distance" o "Snakes", que va alternar amb perles del seu fons de catàleg, una nova composició i un parell de versions: una nocturna revisió de "Don't Let Me Be Misunderstood", de Nina Simone, i la seva esquelètica relectura de "Vora el foc" de The Missing Leech. Una peça que també ha acabat incorporant-se al repertori de Ran Ran Ran, el duet que sortiria tot seguit a escena. La van interpretar amb l'acompanyament vocal dels propis Maurici Ribera (The Missing Leech) i Martina Borrut (Mad'zelle). La resta del set list es va nodrir de peces originals del conjunt barceloní. Notables exercicis d'indie pop de traços folk i electrònics amb què el líder de la formació, Ferran Baucells, ha revisat part de l'obra d'un dels seus avantpassats, el poeta Josep Baucells. La bateria de Jordi Farreras, sempre imprevisible i rica en recursos, va fer-hi la resta. I va cloure la tarda Bartleby. El nou projecte solista de Nika Elia, que ja es va fer un lloc a l'escena independent de casa nostra al capdavant dels desapareguts Sexy Bicycle. En aquesta nova aventura parteix de registres com el folk, el blues o el rock d'autor per a evocar la profunditat vocal d'un Eddie Vedder o conjurar l'esperit de tot un Jeff Buckley.

Mad'zelle.

Ran Ran Ran.

Bartleby.

Recomanació: Mad'zelle, Ran Ran Ran i Bartleby

MAD'ZELLE és Martina Borrut, barcelonina establerta a Londres, darrer fitxatge del segell El Mamut Traçut i nom a l'alça de l'antifolk europeu. El seu darrer ep, "Haven Bridge" (2014), la consolida com una artesana de la cançó amb gust per la sensibilitat, el preciosisme i les textures lo-fi. RAN RAN RAN és el nou projecte de Ferran Baucells (exTired Hippo), una maquinària de folk-pop tan sòlid com atrevit. Les seves cançons recuperen l'obra de Josep Baucells, poeta del segle XIX i avantpassat del líder de la formació. I BARTLEBY és l'aventura solista de Nika Elia, exlíder dels enyorats Sexy Bicycle. El seu repertori parteix del folk pantanós i el blues més inquiet per donar lloc a un discurs d'allò més personal. Tots tres formen un triple cartell imprescindible que dignificarà el terme indie en el marc de la Festa Major de Gràcia 2014. Els podran escoltar el dilluns, 18 d'agost (17h.), al carrer Mozart. Altament recomanable és també el cartell que presenta enguany el FESTIGÀBAL, emmarcat un any més en les festes de Gràcia. The Van Pelt, El Petit de Cal Eril, Los Retrovisores o Pony Bravo, entre d'altres, desfilaran per la plaça Rovira i Trias entre els dies 17 i 19 d'agost.

http://madzelle.bandcamp.com/

http://ranranran.bandcamp.com/

http://bartlebymusic.bandcamp.com/

http://www.heliogabal.com/festi.php