El refugi de l'estació

El refugi antiaeri de l'estació de tren de la Garriga. Construït pels veïns de la població el 1938 per protegir-se dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Un espai de memòria i reflexió, de record d'allò que va passar, i sobretot de denúncia d'allò que no hauria d'haver passat mai –i que malauradament segueix passant a tants llocs del món-.

85 anys del bombardeig de Granollers

El refugi antiaeri de la plaça de Maluquer i Salvador de Granollers. La ciutat commemora avui el 85è aniversari del bombardeig feixista de 1938, en plena Guerra Civil, quan cinc avions de les forces aèries de l'Itàlia de Mussolini van llençar-hi 60 bombes que van fer 226 morts i més de 1.000 ferits en menys d'un minut –la població tenia aleshores poc més de 10.000 habitants, avui sobrepassa els 60.000-. Durant dècades, els supervivents van tenir por de parlar-ne obertament perquè els guanyadors de la guerra van imposar una llei del silenci que es va seguir perpetuant fins més enllà de la Transició. Diuen que qui oblida la seva pròpia història està condemnat a repetir-ne els errors. Vuit dècades i mitja després d'aquella atrocitat, els hereus intel·lectuals dels seus autors tornen a ser a les institucions. També a l'Ajuntament de Granollers, on 1.280 persones van votar diumenge passat per Vox. Vergonya absoluta.

Explicar l'horror

Caelles, durant la seva conferència d'ahir al TAG.

Diuen que la millor manera d'explicar qualsevol cosa de forma entenedora, és fer-ho com qui s'adreça als nens o, en el seu defecte, als adolescents. El periodista de TV3 Lluís Caelles va parlar ahir sobre la guerra d'Ucraïna davant 500 estudiants de Batxillerat de Granollers. I ho va fer de forma rigorosa, però sobretot entenedora. Exposant tot allò que ha vist sobre el terreny i deixant clares també les virtuts i les misèries de tots dos bàndols, però evitant aquella mena de judicis ràpids que tant agraden a les xarxes socials.

"És clar que a la revolta de Maidan hi van ser presents els serveis secrets nord-americans, perquè els serveis secrets sempre són a tot arreu. Però no va ser la CIA qui va mobilitzar a 200.000 o 300.000 persones", va apuntar sobre els fets de 2014 que van obrir la porta a la situació actual. També es va referir a les promeses incomplertes per l'OTAN després del final de la Guerra Freda i, atenció, va fer una crida a no equiparar l'actual dinàmica de blocs amb la lògica de la pròpia Guerra Freda –en el context d'un món globalitzat, va posar com a exemple els equilibris diplomàtics de la Xina per fer de contrapès a Occident sense deixar de banda els seus interessos comercials a la UE i els mateixos Estats Units-.

La conferència s'emmarcava dins dels actes previs a la commemoració del 85è aniversari del bombardeig feixista sobre Granollers durant la Guerra Civil Espanyola, que tindrà lloc el proper 31 de maig. Passen els anys i passen les dècades, però els humans seguim refermant-nos dia a dia com l'única espècie incapaç d'aprendre dels seus propis entrebancs. Tant de bo el mig miler de joves que hi havia ahir a la sala gran del TAG en prenguin bona nota. Perquè, com sol dir-se en aquests casos, ells són el futur.

Andreu Canet (1920-2022)

Andreu Canet a casa seva, novembre de 2020 - Foto Griselda Escrigas / EL 9 NOU.

ANDREU CANET
(1920-2022)

Ha mort Andreu Canet, un dels últims supervivents de la Lleva del Biberó. Tenia 101 anys. Va combatre als fronts de l'Ebre i del Segre, va ser capturat pels feixistes i deportat a un camp de concentració. Vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar en dues ocasions –gener de 2019 i novembre de 2020- per El 9 Nou del Vallès Oriental a casa seva, a Cardedeu.

"N'hi va haver molts dels nostres que no se'n van sortir, però jo vaig poder tornar a casa i refer la meva vida després de la guerra. Crec que he tingut un àngel de la guarda que m'ha ajudat tant en temps de guerra com de pau", em va dir una vegada. Descansi en pau, Andreu, s'ho ha ben guanyat.

Esteve Ventura, supervivent de la lleva del biberó, a El 9 Nou

Esteve Ventura, de Granollers, és un dels últims supervivents de la lleva del biberó. L'abril de 1938, quan encara no havia fet 18 anys, va ser cridat a files pel govern de la Segona República. Durant els mesos posteriors va combatre a les batalles del Segre i de l'Ebre, on va ser capturat pel bàndol feixista. Avui ens explica la seva història a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Cent anys de la lleva del biberó, a El 9 Nou

La lleva del biberó fa cent anys. Aquest 2020 es commemora el centenari dels joves que el 1938 van ser enviats al front de la Guerra Civil pel govern republicà. Hem parlat amb dos dels últims supervivents d'aquella lleva, Andreu Canet i Jaume Traver, veïns de Cardedeu i Samalús respectivament. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Bombers en temps de guerra, a El 9 Nou

Els cossos de bombers i les persones que en van formar part es troben entre els grans oblidats de la Guerra Civil. La pàgina web Bombers en guerra en recupera la memòria i reivindica la seva tasca en episodis com els bombardejos. Hem parlat amb l'impulsor del projecte, l'historiador i bomber voluntari Marc Ferrer, i avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

L'exili republicà, a El 9 Nou

Aquesta setmana he tingut el gust de parlar amb familiars de republicans espanyols que van haver de marxar a l'exili un cop acabada la Guerra Civil. Ha estat en el marc d'una exposició a la Garriga que recorda la Segona República, la guerra i el propi exili. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

Entrevista a Andreu Canet, supervivent de la Lleva del Biberó

Andreu Canet (Barcelona, 1920) és un dels últims supervivents de la Lleva del Biberó. Amb tan sols 17 anys va ser reclutat per combatre amb el bàndol republicà a la Guerra Civil. Després de lluitar a les batalles del Segre i de l'Ebre, va ser capturat pels feixistes i portat a un camp de concentració. L'esclat d'un obús el va deixar sord d'una orella, però les cicatrius més profundes de la guerra les porta per dins. Quan explica les seves vivències ho fa de manera acurada i serena, enumerant dates, localitzacions i persones com si no hagués passat el temps. I s'emociona quan recorda els companys caiguts i els horrors del camp de batalla. Aquesta és l'entrevista que li faig aquesta setmana a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez. Als quioscos fins diumenge.