Regalant moments

ELS PETS

Teatre Auditori de Granollers

11 de novembre de 2022

En un moment donat del concert que Els Pets van fer la nit passada al Teatre Auditori de Granollers, Lluís Gavaldà va començar a passejar-se per la platea mentre entonava "No vull que t'agradi aquesta cançó". De cop i volta es va aturar al davant d'un membre del públic, un noi aparentment molt jove, i es va posar a cantar per a ell la peça en qüestió. Com que el fan el seguia sense errar una sola síl·laba, li va acostar el micròfon i el va convidar a cantar tot sol una estrofa sencera, cedint-li tot el protagonisme durant uns segons. Després li va preguntar com es deia. "Víctor", va respondre el noi. "Un plaer", va declarar el vocalista, abans de seguir caminant per la platea i concloure ell mateix la cançó.

L'espectacle va continuar, com no podia haver estat de cap altra manera, però d'alguna forma va semblar que el món s'acabava d'aturar per en Víctor, que va seguir cantant cada estrofa i cada tornada d'aquella i d'altres cançons, visiblement emocionat pel que acabava de viure, llàgrimes incloses. Lluís Gavaldà l'havia obsequiat amb un momentàs que recordarà tota la vida, i això no té preu. I jo, que estava assegut al seu davant, me'n vaig alegrar molt per ell. Perquè, tip com estic del cinisme i dels aires de superioritat moral que solen imperar als ambients melòmans per on m'acostumo a moure, no puc fer res més que admirar a qui ha entès que la música tracta de coses tan simples però alhora tan grans com aquesta.

Un altre moment estel·lar amb participació del públic va tenir lloc mentre Gavaldà presentava "Atracament a la caixa", una simpàtica perla d'ascendència Merseybeat que carrega amb ironia contra els excessos del sector bancari. El vocalista es va referir a algun d'aquests excessos –abusos, de fet- i una dona de la tercera edat que hi havia a primera fila li va donar la raó –no descobrirem ara que la gent gran ha estat i segueix essent la principal víctima de certes pràctiques de la banca-. Gavaldà li va cedir el micròfon: "Has de fer hores de cua i has de saber fer anar la màquina", va denunciar en referència a uns caixers automàtics que no s'adapten ni preveuen adaptar-se a qui vagi néixer abans de l'era digital. I ho va dir amb tota la determinació de qui coneix els seus drets i està disposada a fer-los valer. Visca la gent gran que no s'ha cansat de lluitar malgrat tenir-ho tot en contra, però que alhora sap sortir a passar-s'ho bé un divendres a la nit.

REJOVENITS

Els Pets eren a la capital vallesana presentant el seu darrer treball, un "1963" (2022) on refermen el seu bon estat de forma en plena etapa de maduresa, alhora que es manifesten certament rejovenits en el millor sentit. Sobre el terreny es van mostrar encara més pletòrics, fent del cançoner recent el fil conductor de la nit –"No t'escolto", "Jordi Puig" i "Com un mitjó" van destil·lar refrescants essències New Wave-  i rematant la feina amb una selecció de clàssics que va anar de "La vida és bonica (però complicada)", "Agost" o "La vida és molt avorrida sense el teu cos" –sí, aquesta última ja s'hauria de contemplar com a clàssica-, a tries tan inesperades com la inicial "Descafeïnat" o una recuperada –i revitalitzada- "Bon dia".

Amb una alineació de primera on destaca la presència de Joan-Pau Chaves al teclat i Jordi Bastida (Trau) i Marcel Caballé (Els Trons) a les guitarres, reforçant el trio fundacional –Joan Reig, Falin Cáceres i el mateix Gavaldà-, van alternar passatges malencònics –"Sota un glop de vi", "S'equivoquen"- amb la bateria de vitamínic rock'n'roll que van formar "Tantes coses a fer", "Soroll", "Hospital del Mar" i "S'ha acabat". En tanda de bisos van posar la platea de potes enlaire amb la sempre oportuna –i encara ben actual- "Jo vull ser rei", van subratllar l'accent stonià d'"Una estona de cel" i es van acomiadar amb "Fem riure". Una peça de l'últim disc –i uns aires crepusculars que per moments recordaven als Radiohead més críptics- com a gran final d'un recital que va mirar enrere per confirmar-se com un pas endavant.

Marta Pérez, cançons que fan companyia

La cantautora gironina debuta a Great Canyon.

Ja fa tres anys que Marta Pérez va presentar "Punctual (It's a Bit too Late)" (2017), un disc de debut en solitari que marcava distàncies amb la renovadora aproximació a les havaneres que la gironina havia practicat fins aleshores amb Les Anxovetes. Un àlbum que s'emmirallava en registres com el country alternatiu, el folk d'arrel anglosaxona o el so Americana. I una col·lecció de cançons amb l'anglès com a llengua vehicular que revelaven un vessant fins aleshores desconegut de la seva autora alhora que determinaven un nou punt de partida.

Ara fa un nou pas endavant amb la publicació de "Letters for June" (2020), un ep que suposa el seu debut a l'escuderia Great Canyon –llar d'exponents tan destacats del so Americana a casa nostra com Joana Serrat o Matthew McDaid-. Quatre peces produïdes per Jordi Bastida (Trau, Els Pets) i mesclades per Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que aprofundeixen en les coordenades explorades en aquell primer disc i parteixen d'un eix argumental definit: una sèrie de cartes que exposen la faceta més hivernal i malencònica de Pérez. Peces com "What Did We Know" apunten a horitzons llunyans i es perfilen com la companyia ideal per als mesos freds que tenim per davant.


Més informació:

Great Canyon Records  /  Pàgina web  /  Bandcamp

Anaïs Vila: "Aquesta crisi és una oportunitat de canviar la normalitat"

Convivint amb la contradicció – Foto Violeta Batista.

Les contradiccions, aquella constant tan humana que sempre sol manifestar-se amb més força durant períodes de crisi com el que ens ha tocat viure darrerament. Anaïs Vila els ha dedicat un disc, oportunament titulat "Contradiccions", que alhora suposa tot un salt endavant per la cantautora de Santpedor.

De la mateixa manera que els discos de debut solen ser cartes de presentació i els segons àlbums solen equivaler a confirmacions, els tercers treballs solen esdevenir per a molts artistes la primera gran oportunitat de fer un salt a nivell conceptual i presentar-se ells mateixos tal i com mai abans ho havien arribat a fer. "Contradiccions" (2020, Temps Record) és el tercer disc d'Anaïs Vila –el quart si comptem "Epíleg" (2019), l'ep signat a mitges amb Gerard de Pablo (Pantaleó)-. També és el més personal de tots els que ha lliurat a data d'avui la de Santpedor, i d'alguna manera obre la porta a nous horitzons tant a nivell estètic com de concepte. Onze pistes on explora noves sonoritats i canta a aquesta constant tan humana que són les pròpies contradiccions.

"Crec que he escrit una declaració d’intencions amb mi mateixa. De qui soc i de qui vull ser", confessa la pròpia autora. "Acostumo a escriure cançons i a anotar idees de forma constant. I ho faig sense pensar massa en res, a partir del primer impuls, deixant que tot flueixi. Va ser al decidir que volia gravar el meu tercer disc, quan em vaig adonar que en totes les meves idees recents hi apareixien moltes contradiccions. Aleshores vaig pensar en construir el disc a partir d'aquesta temàtica", recorda. "A nivell personal, penso que m’he obert molt a la persona que sóc, més enllà de l’amor o el desamor als quals sempre havia cantat".

En termes musicals, "Contradiccions" manté els ingredients que fins ara havien definit l'obra de la bagenca: cançons a cavall del folk a contrallum i el pop més fràgil i eteri, amb una veu càlida i propera com a fil conductor, i enriquides ara amb acabats electrònics. Un cop de timó que ja començava a intuir-se a "Fosc, cançons per veure-hi clar" (2017), i on ressonen noms que van d'El Petit de Cal Eril o Núria Graham a The War On Drugs o Sharon Van Etten. "No hi ha hagut un referent clar a l'hora de fer el disc, però és cert que darrerament he escoltat molt artistes com El Petit de Cal Eril, Núria Graham, Ferran Palau, Clara Peya, James Blake o Bon Iver. Tots ells han anat evolucionant de forma molt clara, i sovint ho han fet tot jugant amb l’electrònica".


LA PRODUCCIÓ

L'evolució artística de Vila, però, tampoc es podria entendre sense la mà de dos productors de llarg recorregut com són Andreu Moreno i Pep Soler –amb aquest últim, Vila va arribar a formar el duet de pop electrònic Hesse-. "Tots dos han estat clau en l'engranatge sonor d'aquest disc. Seguint amb els referents, el so de 'Contradiccions' és una barreja de les influències de tots tres, i especialment de l'Andreu i el Pep. Durant el procés de preproducció, jo els presentava les cançons i ells em feien una primera proposta sobre com creien que havien de sonar. De bon principi vam tenir clar que els sintetitzadors i les guitarres elèctriques havien de jugar-hi un pes important, així com l'absència del baix".

Precisament, i parlant de guitarres, una altra peça clau de "Contradiccions" ha estat la presència de Jordi Bastida (Trau, Els Pets). "És un dels grans guitarristes del nostre país, especialment dins dels àmbits de l'indie i el pop. En cada gravació on participa hi fa una gran tasca, però també en directe resulta sempre molt oportú. En el nostre cas ja havíem treballat els arranjaments de guitarra, però el Jordi va aconseguir acabar-los de definir amb tot un seguit de detalls de collita pròpia que em semblen brutals".

Totes les cançons del disc són obra de la mateixa Anaïs Vila, amb excepció de "Realitat paral·lela", que parteix d'un text de la poeta Anna Gual. "Som amigues de fa anys i hem fet alguns recitals juntes. Quan va presentar el seu darrer llibre, 'Altres semidéus', em va demanar si volia musicar-li un poema i vaig decidir provar-ho. Va ser una experiència molt inspiradora, un procés molt orgànic, i a ella li va agradar molt el resultat, que per mi era el més important. Posteriorment, durant la preproducció del disc, vaig decidir recuperar aquesta peça. És un poema fet de grans contradiccions, les del primer món, que al capdavall són les que critico en aquest àlbum".


PRECARIETAT I CONTRADICCIONS

Precisament, els esdeveniments d'aquestes últimes setmanes han posat sobre la taula moltes de les contradiccions individuals i col·lectives que tenim com a societat. Fins al punt que un àlbum com el que Vila acaba de presentar sembla fet expressament per al moment present. "És curiós com molts temes del disc encaixen amb el panorama actual encara que sigui de forma involuntària, ja que els vaig escriure al llarg de 2019, quan encara ningú s'esperava aquesta frenada a les nostres vides", apunta. "Personalment estic vivint aquest moment amb resignació, ja que tot plegat m'ha agafat en plena presentació del disc, però també provo d'agafar-m'ho amb calma".

"Ja fa molts anys que el sector de la música sobreviu d'una manera molt precària", afegeix, tot referint-se a la forma com l'estat d'alarma ha castigat aquest àmbit. "La cultura de la gratuïtat no hi ha ajudat gens, i per a les creadores amb pocs seguidors a les xarxes i sense una presència mediàtica important resultarà molt difícil sortir endavant. A la vegada, però, potser aquesta crisi sigui una oportunitat de canviar aquesta normalitat que ja abans no ens era favorable de cap manera. Però no sé si en sabrem, de fer cap revolució. Em contradic. Més que mai". Un altre cop, les contradiccions. "Detectar-les és essencial. Aprendre a conviure-hi o voler-les canviar suposo que depèn del grau d’afectació que ens suposin. Jo soc més de conviure-hi perquè, al capdavall, no deixem de moure’ns, de canviar, d’evolucionar. I si en superem algunes, de contradiccions, de ben segur n'acabaran sorgint d’altres", conclou.

El que sí que té clar Anaïs Vila són les seves ganes de portar "Contradiccions", el disc, als escenaris. "Ja havíem preparat el directe, i ens agradaria poder-lo mostrar tard o d'hora. Tenim preparada una versió a trio, amb els dos productors i jo mateixa, i una versió amb banda amb la qual esperem poder fer la presentació oficial el 4 de setembre al Teatre Conservatori de Manresa", avança. "Personalment, m’agradaria que la gent vingués a escoltar-nos per emocionar-se i reflexionar a la vegada, i per gaudir d’un so cuidat i d’unes contradiccions que ja no són només meves, sinó de tota la gent que me les vulgui prendre". Que així sigui.


Més informació:

Anaïs Vila  /  Pàgina web