 |
| Convivint amb la contradicció – Foto Violeta Batista. |
De la mateixa manera que els discos de debut solen ser cartes de presentació i els segons àlbums solen equivaler a confirmacions, els tercers treballs solen esdevenir per a molts artistes la primera gran oportunitat de fer un salt a nivell conceptual i presentar-se ells mateixos tal i com mai abans ho havien arribat a fer. "Contradiccions" (2020, Temps Record) és el tercer disc d'Anaïs Vila –el quart si comptem "Epíleg" (2019), l'ep signat a mitges amb Gerard de Pablo (Pantaleó)-. També és el més personal de tots els que ha lliurat a data d'avui la de Santpedor, i d'alguna manera obre la porta a nous horitzons tant a nivell estètic com de concepte. Onze pistes on explora noves sonoritats i canta a aquesta constant tan humana que són les pròpies contradiccions.
"Crec que he escrit una declaració d’intencions amb mi mateixa. De qui soc i de qui vull ser", confessa la pròpia autora. "Acostumo a escriure cançons i a anotar idees de forma constant. I ho faig sense pensar massa en res, a partir del primer impuls, deixant que tot flueixi. Va ser al decidir que volia gravar el meu tercer disc, quan em vaig adonar que en totes les meves idees recents hi apareixien moltes contradiccions. Aleshores vaig pensar en construir el disc a partir d'aquesta temàtica", recorda. "A nivell personal, penso que m’he obert molt a la persona que sóc, més enllà de l’amor o el desamor als quals sempre havia cantat".
En termes musicals, "Contradiccions" manté els ingredients que fins ara havien definit l'obra de la bagenca: cançons a cavall del folk a contrallum i el pop més fràgil i eteri, amb una veu càlida i propera com a fil conductor, i enriquides ara amb acabats electrònics. Un cop de timó que ja començava a intuir-se a "Fosc, cançons per veure-hi clar" (2017), i on ressonen noms que van d'El Petit de Cal Eril o Núria Graham a The War On Drugs o Sharon Van Etten. "No hi ha hagut un referent clar a l'hora de fer el disc, però és cert que darrerament he escoltat molt artistes com El Petit de Cal Eril, Núria Graham, Ferran Palau, Clara Peya, James Blake o Bon Iver. Tots ells han anat evolucionant de forma molt clara, i sovint ho han fet tot jugant amb l’electrònica".
LA PRODUCCIÓ
L'evolució artística de Vila, però, tampoc es podria entendre sense la mà de dos productors de llarg recorregut com són Andreu Moreno i Pep Soler –amb aquest últim, Vila va arribar a formar el duet de pop electrònic Hesse-. "Tots dos han estat clau en l'engranatge sonor d'aquest disc. Seguint amb els referents, el so de 'Contradiccions' és una barreja de les influències de tots tres, i especialment de l'Andreu i el Pep. Durant el procés de preproducció, jo els presentava les cançons i ells em feien una primera proposta sobre com creien que havien de sonar. De bon principi vam tenir clar que els sintetitzadors i les guitarres elèctriques havien de jugar-hi un pes important, així com l'absència del baix".
Precisament, i parlant de guitarres, una altra peça clau de "Contradiccions" ha estat la presència de Jordi Bastida (Trau, Els Pets). "És un dels grans guitarristes del nostre país, especialment dins dels àmbits de l'indie i el pop. En cada gravació on participa hi fa una gran tasca, però també en directe resulta sempre molt oportú. En el nostre cas ja havíem treballat els arranjaments de guitarra, però el Jordi va aconseguir acabar-los de definir amb tot un seguit de detalls de collita pròpia que em semblen brutals".
Totes les cançons del disc són obra de la mateixa Anaïs Vila, amb excepció de "Realitat paral·lela", que parteix d'un text de la poeta Anna Gual. "Som amigues de fa anys i hem fet alguns recitals juntes. Quan va presentar el seu darrer llibre, 'Altres semidéus', em va demanar si volia musicar-li un poema i vaig decidir provar-ho. Va ser una experiència molt inspiradora, un procés molt orgànic, i a ella li va agradar molt el resultat, que per mi era el més important. Posteriorment, durant la preproducció del disc, vaig decidir recuperar aquesta peça. És un poema fet de grans contradiccions, les del primer món, que al capdavall són les que critico en aquest àlbum".
PRECARIETAT I CONTRADICCIONS
Precisament, els esdeveniments d'aquestes últimes setmanes han posat sobre la taula moltes de les contradiccions individuals i col·lectives que tenim com a societat. Fins al punt que un àlbum com el que Vila acaba de presentar sembla fet expressament per al moment present. "És curiós com molts temes del disc encaixen amb el panorama actual encara que sigui de forma involuntària, ja que els vaig escriure al llarg de 2019, quan encara ningú s'esperava aquesta frenada a les nostres vides", apunta. "Personalment estic vivint aquest moment amb resignació, ja que tot plegat m'ha agafat en plena presentació del disc, però també provo d'agafar-m'ho amb calma".
"Ja fa molts anys que el sector de la música sobreviu d'una manera molt precària", afegeix, tot referint-se a la forma com l'estat d'alarma ha castigat aquest àmbit. "La cultura de la gratuïtat no hi ha ajudat gens, i per a les creadores amb pocs seguidors a les xarxes i sense una presència mediàtica important resultarà molt difícil sortir endavant. A la vegada, però, potser aquesta crisi sigui una oportunitat de canviar aquesta normalitat que ja abans no ens era favorable de cap manera. Però no sé si en sabrem, de fer cap revolució. Em contradic. Més que mai". Un altre cop, les contradiccions. "Detectar-les és essencial. Aprendre a conviure-hi o voler-les canviar suposo que depèn del grau d’afectació que ens suposin. Jo soc més de conviure-hi perquè, al capdavall, no deixem de moure’ns, de canviar, d’evolucionar. I si en superem algunes, de contradiccions, de ben segur n'acabaran sorgint d’altres", conclou.
El que sí que té clar Anaïs Vila són les seves ganes de portar "Contradiccions", el disc, als escenaris. "Ja havíem preparat el directe, i ens agradaria poder-lo mostrar tard o d'hora. Tenim preparada una versió a trio, amb els dos productors i jo mateixa, i una versió amb banda amb la qual esperem poder fer la presentació oficial el 4 de setembre al Teatre Conservatori de Manresa", avança. "Personalment, m’agradaria que la gent vingués a escoltar-nos per emocionar-se i reflexionar a la vegada, i per gaudir d’un so cuidat i d’unes contradiccions que ja no són només meves, sinó de tota la gent que me les vulgui prendre". Que així sigui.
Més informació:
Anaïs Vila / Pàgina web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada