Desaprendre

Joseba Irazoki.

"Xabier Montoia ha estat essencial per al meu desenvolupament. Jo sóc un guitarrista de formació clàssica. El camí que portava era l'arquetip del rock, el solo de Gary Moore, per dir-ho d'alguna manera. Els cinc anys que vaig passar amb Montoia em van permetre descobrir un món diferent a l'hora d'entendre la guitarra, de Thurston Moore a Nels Cline, un referent per a mi". Joseba Irazoki respon a Asier Leoz, que en una entrevista publicada per Rockdelux a la seva edició de gener li pregunta pel procés de "desaprenentatge" -així el qualifica el darrer text promocional d'Irazoki- que va viure al costat de Montoia. No deixa de resultar revelador que Irazoki citi a Nels Cline entre els seus referents. Precisament, fa cosa d'un any vaig tenir ocasió d'entrevistar el guitarrista de Wilco -entre d'altres- i em va dir això: "Hi ha moltes maneres de tocar la guitarra, i no em sembla una bona idea centrar-se en el virtuosisme. Crec que un dels aspectes més positius de la guitarra, sobretot l’elèctrica, és la versatilitat. Pots tocar de moltes maneres: com Eddie Van Halen, James Burton, Marc Ribot, Jim Hall… Tota aquesta gent no s’assemblen gens els uns als altres. Per tant, el meu consell seria que agafis allò que t’agradi de la guitarra i ho portis tan enllà com puguis. I no deixis que ningú et digui què has de fer. Si vols tocar la guitarra amb quatre cordes en comptes de sis, si vols buscar afinacions diferents, si vols tocar-la amb forquilles de plàstic… Fes-ho" (trobaran l'entrevista sencera a Brubaker).

D'això tracta el rock'n'roll

JOSEBA IRAZOKI

25è Mercat de Música Viva de Vic

Recinte firal, Vic

14 de setembre de 2013

Als seus inicis, The Who tenien la costum d'acabar els concerts destrossant tot l'equip. L'home orquestra basc Joseba Irazoki ho ha fet a mitja actuació, aquest migdia durant un showcase per a professionals al Mercat de Música Viva de Vic. Abans i després d'aquesta declaració d'intencions -impagables les mirades de desconcert d'alguns dels presents-, ha presentat un repertori de blues-punk etílic i pantanós. Tocant ell mateix tots els instruments -guitarres, bateria i percussions-, amb una lírica canalla i sense embuts. Amb actitud provocadora, mirades lascives i gust pel perill. Perquè, per si algú se n'havia oblidat, d'això tracta el rock'n'roll.