Sensacions agredolces, les que desperta l'obra pòstuma de The Muffs. D'una banda la certesa d'estar escoltant una obra a l'alçada de qualsevol dels plàstics més celebrats de la veterana formació californiana, gairebé una vintena de talls que celebren les formes més vitals i vitamíniques del punk i el power pop. De l'altra, el fet de tenir a les mans el testament de la irrepetible Kim Shattuck, que ens deixava a pocs dies de la data prevista de llançament d'aquest "No Holiday" (2019).
Resulta certament desconcertant el fet d'escoltar per primer cop els 38 eufòrics minuts de "That's for Me", la peça que enceta el disc per la porta gran i que, com no podia ser de cap altra manera, convida a apujar el volum, obrir la finestra i posar-se a saltar com si no hi hagués demà. Però és que al mateix temps es fa impossible desconnectar de les circumstàncies en què ens ha arribat el plàstic en qüestió.
I tres quarts del mateix es podria afirmar de "Down Down Down", "No Holiday", "Earth Below Me", "Lucky Guy" i pràcticament qualsevol dels talls que l'integren. Peces de les que arreglen dies sencers a qualsevol hora i en qüestió de segons, de les que desperten les millors vibracions i conviden a cremar nits sense miraments. Sí, és agredolça la sensació d'escoltar aquest disc sabent que és l'últim. Però no deixa de resultar emocionant (i bonic) el fet de poder recordar a Kim Shattuck amb el més sentit dels somriures.
