Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Muffs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Muffs. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de gener del 2020

Guitarra, baix i bateria - Programa 236

Big Thief - Foto Dustin Condren.
Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de The Muffs, Big Thief, Emily Jane White, Marinho, Miquel Vilella i Aoife Nessa Frances. Repàs a la programació del 25è Minifestival de Música Independent. I música a la pantalla amb "Brighton Rock", "Performance" i "Ford vs. Ferrari". Disponible en podcast.

dimarts, 7 de gener del 2020

The Muffs - "No Holiday" (2019)


Sensacions agredolces, les que desperta l'obra pòstuma de The Muffs. D'una banda la certesa d'estar escoltant una obra a l'alçada de qualsevol dels plàstics més celebrats de la veterana formació californiana, gairebé una vintena de talls que celebren les formes més vitals i vitamíniques del punk i el power pop. De l'altra, el fet de tenir a les mans el testament de la irrepetible Kim Shattuck, que ens deixava a pocs dies de la data prevista de llançament d'aquest "No Holiday" (2019).

Resulta certament desconcertant el fet d'escoltar per primer cop els 38 eufòrics minuts de "That's for Me", la peça que enceta el disc per la porta gran i que, com no podia ser de cap altra manera, convida a apujar el volum, obrir la finestra i posar-se a saltar com si no hi hagués demà. Però és que al mateix temps es fa impossible desconnectar de les circumstàncies en què ens ha arribat el plàstic en qüestió.

I tres quarts del mateix es podria afirmar de "Down Down Down", "No Holiday", "Earth Below Me", "Lucky Guy" i pràcticament qualsevol dels talls que l'integren. Peces de les que arreglen dies sencers a qualsevol hora i en qüestió de segons, de les que desperten les millors vibracions i conviden a cremar nits sense miraments. Sí, és agredolça la sensació d'escoltar aquest disc sabent que és l'últim. Però no deixa de resultar emocionant (i bonic) el fet de poder recordar a Kim Shattuck amb el més sentit dels somriures.

divendres, 4 d’octubre del 2019

Kim Shattuck (1963-2019)

Foto Lindsay Brice/Getty Images.
KIM SHATTUCK
(1963-2019)

Impossible obviar la seva efímera connexió amb uns Pixies que semblaven perdre el nord per moments, però al mateix temps injust atorgar més pes al seu celebrat pas per la banda de Boston que al que va ser el seu gran projecte vital. Kim Shattuck va ser la vocalista, guitarrista i líder de The Muffs, una de les formacions més fresques del panorama punk californià dels 90 i un dels grans noms a reivindicar del rock alternatiu nord-americà d'aquella dècada. I abans, no ens n'oblidem, havia militat a l'òrbita del garage rock de la mà de les igualment imprescindibles Pandoras. Ens ha deixat a l'edat de 56 anys, com a conseqüència d'una llarga malaltia i havent influït diverses generacions de dones que a dia d'avui encapçalen les seves pròpies bandes. Descansi en pau.