Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frank Black. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frank Black. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de desembre del 2019

Un merescut homenatge a Mose Allison

Mose Allison (1927-2016).
El seu catàleg va esdevenir durant dècades un dels grans nexes d'unió entre dos gèneres tan propers i alhora paral·lels com són el blues i el jazz. El seu nom no va ser mai prou reivindicat, però el seu repertori va ser celebrat i venerat per estudiosos d'ambdós estils i militants de moviments com el modernisme britànic de finals dels 50 i principis dels 60. A quatre anys de la seva mort, l'obra de Mose Allison és per fi objecte d'un merescut homenatge amb forma de disc de tribut.

Una quinzena de pistes enregistrades originalment pel nord-americà i reinterpretades ara per tota una galeria de noms il·lustres que van de Taj Mahal a Jackson Browne, de Chrissie Hynde a Peter Case, i de Bonnie Raitt a Frank Black. L'artefacte es titula "If You're Going to the City", i destaca en aquest sentit la versió de la peça titular que es marca Iggy Pop tot donant sortida a la seva vessant més jazzística.

Tampoc tenen desperdici les maneres com tot un Richard Thompson treu la pols a "Parchman Farm" –l'original de Bukka White que Allison pràcticament es va fer seu-, o la càlida lectura de "Monsters of the Id" que Elvis Costello signa a mitges amb Amy Allison, filla del propi homenatjat. En conjunt, un disc que convida a redescobrir un llegat tan monumental com inabastable, i una eclèctica selecció d'artistes que il·lustra l'abast transversal de l'obra d'Allison.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Informes, conclusions i... l'EP de Pixies

La formació actual de Pixies.
Declaracions de Frank Black publicades aquest mes d'octubre per l'edició espanyola de Rolling Stone. "El nostre mànager ens va dir que ens mostraria l'informe que havia elaborat al llarg de l'any anterior sobre el negoci musical. Ens va ensenyar les seves xifres, les conclusions de les reunions que havia mantingut i ens va dir que primer havíem de treure un EP, no un àlbum. Vam respondre 'Té bona pinta, quan comencem a assajar?'". Fa poc més de dues dècades, Pixies abanderaven des de l'altre costat de l'Atlàntic allò que es va anomenar rock alternatiu. Actualment, el seu líder es dedica a parlar d'informes, negocis, xifres i conclusions de reunions. Potser per això, perquè aquest EP no respon a cap necessitat artística sinó a criteris purament corporatius, sona fred, mecànic i mancat d'aquella eterna frescor marca de la casa.