Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Capsa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Capsa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de novembre del 2020

20 anys de l'actuació de Link Wray a La Capsa

Link Wray a La Capsa, 10 de novembre de 2000 - Foto Oriol Serra.

Es commemoren avui dues dècades de l'actuació de tot un Link Wray a la sala La Capsa del Prat de Llobregat. Un esdeveniment històric, l'única visita a casa nostra d'un dels pioners del rock'n'roll, arquitecte del rock instrumental durant la dècada dels 50 i precursor amb el seu estil salvatge i visceral de corrents que van del garatge al punk i del heavy metal al grunge. Presentava aleshores el que acabaria esdevenint el seu últim disc, un "Barbed Wire" (2000) que va defensar despatxant electricitat, decibels i pràcticament mig segle d'ofici. Amb la salut ja visiblement afectada, però encara capaç de fer saltar espurnes d'aquella Stratocaster negra com el cuir de la seva jaqueta. Tampoc hi van faltar, és clar, himnes de l'instro rock més transgressor com "Jack the Ripper" o "Rumble". Prèviament havien actuat The Phantom Surfers, Deke Dickerson i The Church Keys com a part d'un cartell de luxe dins de l'òrbita fifties.

diumenge, 26 de març del 2017

Minifestival 2017, segon acte

Luke Haines, cançons que han fet història.
MINIFESTIVAL 2017
La Capsa, El Prat de Llobregat
25 de març de 2017

El Minifestival de Música Independent ha tancat la seva vint-i-dosena edició tot consolidant un nou format, l'encetat ara fa tot just un any, que reparteix la seva programació en dues dates i dos emplaçaments diferents, l'Espai Jove Les Basses de Barcelona i la sala La Capsa del Prat de Llobregat. Aquest últim equipament ha guanyat pes al si del festival fins al punt de poder-se considerar com el nou centre neuràlgic d'una cita que va desplegar ahir el gruix més important del seu cartell d'enguany amb un segon acte -el primer havia tingut lloc el passat 11 de març a Les Basses- on novament es van aplegar nous valors i figures de culte tant d'aquí com de fora.

Un dels grans encerts a l'hora d'ubicar a La Capsa un esdeveniment com el d'ahir, va ser sens dubte el fet d'aprofitar la totalitat del seu espai i disposar de dos escenaris diferenciats sense que la programació d'un es solapés amb la de l'altre. D'aquesta manera, la jornada va començar a l'escenari del bar, en horari familiar i amb entrada lliure, dos arguments de pes a l'hora de cercar nous públics. Va ser en aquest escenari on van trencar el gel els autòctons Nice Place amb el seu indie rock de factura urgent, el veterà Chamizo amb una demostració d'ofici més enllà d'estils, i el pop d'herència folk dels sempre sorprenents Balancí. Tres concerts de petit format i tres delícies sonores que van esdevenir molt més que un aperitiu de cara al que vindria a continuació.

APARADOR
L'escenari principal el va inaugurar el bilbaí Pablo Ríos amb un repertori tan fresc i desenfadat com la seva posada en escena. Va començar acompanyant-se d'una guitarra acústica que al cap de poca estona va substituir per bases instrumentals pregravades. "Algú pot queixar-se que això és un playback, i tindrà tota la raó del món", va assenyalar en tota una mostra de desvergonyiment (en el millor dels sentits). El van succeir els barcelonins Zelig, uns vells coneguts del festival que es van manifestar en aquesta ocasió més sòlids i contundents que mai, amb un directe a prova de bales i un cançoner majúscul que conjuga com pocs els ritmes urgents amb el sentit melòdic i les guitarres enceses.

Si el Minifestival és un aparador on descobrir abans que la resta algunes bandes que podrien petar-ho fort en qüestió de temps, el d'Últim Cavall n'és un bon exmple. Els barcelonins ho tenen tot per a situar-se a l'avantguarda del pop en català el dia que aquest país entengui la música més enllà de les festes majors. Tenen cançons contagioses, tenen taules -i això que no fa ni un any que s'ha consolidat la formació-, tenen un cantant dels que marquen la diferència -Rafa Monzó: escoltin vostès la seva veu i no admetin imitacions- i tenen una posada en escena tan solvent com dinàmica. Post-punk a mig camí de la pista de ball i l'èpica més atmosfèrica, i una banda que comença a cotitzar-se a l'alça.

També tenen números d'acabar fent molt de soroll els britànics False Advertising. I no tan sols perquè siguin joves (molt joves) i alguns dels seus components tinguin bones connexions amb algun nom il·lustre de l'escena de Manchester, sinó sobretot per un repertori que beu de l'indie de guitarres dels 90 sense sonar en absolut caduc ni retro. Cançons que evoquen la ràbia i la frescor d'unes Breeders o uns Muffs, disparades l'una darrere l'altra com si no hagués d'haver-hi un demà. I un power trio que surt a l'escenari sense por, amb l'actitud de qui no té res a perdre i a la vegada ho té tot per guanyar. Atenció a la seva vocalista i guitarrista, Jen Hingley: veure de prop com ataca les sis cordes és tot un espectacle en el millor dels sentits.

IL·LUSTRES VETERANS
També des del Regne Unit però amb tot el pes de dues dècades i mitja a l'avantguarda del pop britànic arribava el sempre oportú Luke Haines. L'exlíder i ànima de bandes de culte com The Auteurs o Black Box Recorder tornava al Minifestival amb nou disc sota el braç, "Smash the System" (2016), i aquella ironia anglesa marca de la casa. Tot sol, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra acústica i tan pròxim com de costum, va presentar-se amb la peça titular del citat darrer àlbum abans d'enfilar un repertori farcit de rareses, curiositats en el millor dels sentits -un "Lou Reed Lou Reed" que va interpretar per partida doble- i algunes de les peces amb les quals ha fet història -"Show Girl" o "Lenny Valentino", tan fresques com el primer dia-.

Després d'una lliçó de savoir faire com la que havia ofert Haines, qualsevol s'atrevia a sortir al mateix escenari sense por de relliscar. Una dificultat afegida que els també veterans Linda Guilala van solventar amb una demostració de força, poder i presència de les que no es veuen ni s'escolten cada dia. Una muralla sònica de proporcions inabastables i tot un atac de decibels més demolidor encara que el que la banda gallega havia ofert dos anys enrere a Les Basses. Guitarra, teclat, bateria, videoprojeccions i una veu espectral murmurant passatges onírics sobre una aclaparadora base shoegaze. Un dels punts àlgids d'una nit que va rebaixar tensions amb la posada en escena sempre festiva i efectiva de Helen Love. Supervivents de l'indie britànic més desacomplexat dels 90 i admirats al seu dia per tot un Joey Ramone, van acomiadar el Minifestival 2017 -i van posar La Capsa de potes enlaire- amb una bateria de hits eternament adolescents. 

dilluns, 20 de març del 2017

Recomanació: Minifestival 2017 a La Capsa


Recordin que el proper dissabte, 25 de març, tindrà lloc a la sala La Capsa el segon acte del MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2017. Hi actuaran dues figures de culte de l'indie britànic dels 90 com són Luke Haines i Helen Love, veterans de l'escena estatal com Linda Guilala o Chamizo, revelacions internacionals com els també britànics False Advertising, i tota una munió de veus emergents autòctones com Últim Cavall, Balancí, Zelig Nice Place. I tot plegat per un preu molt més que raonable. Més informació aquí.

diumenge, 13 de març del 2016

Obsequiant el melòman de base

Emma Pollock.
MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2016
La Capsa, El Prat de Llobregat
12 de març de 2016

Si l'anterior edició del Minifestival de Música Independent era la que feia vint i commemorava per tant una xifra tan rodona com admirable, la d'aquest 2016 ha estat la que d'alguna manera ha encetat una nova etapa per a un esdeveniment de tradició i trajectòria més que contrastades. No és que s'hagin produït alteracions notables del guió, tot segueix al seu lloc i els seus organitzadors han mantingut l'aposta per un cartell on han conviscut noms de referència i figures emergents -la raó de ser del Mini-. Ara bé, sí que cal destacar el canvi d'emplaçament que ha portat per primera vegada l'esdeveniment més enllà dels límits de la ciutat de Barcelona, i concretament a la veïna localitat d'El Prat de Llobregat.

L'operació ha sortit rodona. Hi ha sortit perquè la recentment estrenada línia 9 del metro ha permès a la parròquia habitual del Minifestival desplaçar-se còmodament en transport públic des del centre de Barcelona fins a la nova ubicació. I sobretot perquè La Capsa ofereix unes prestacions tècniques i logístiques que permeten al respectable gaudir dels concerts en millors condicions i a l'organització diversificar el programa. D'aquesta manera, a l'escenari principal s'hi ha afegit enguany un set de petit format per on han desfilat tres de les bandes que durant els passats mesos havien actuat a les festes de presentació del festival a l'FNAC L'Illa Diagonal, cas d'Ex-Cèntric, Her Little Donkey i Kinsale.

The Popguns.
RECLAMS CARS DE VEURE
Diuen que allò que és bo es fa esperar. Emma Pollock portava cinc anys sense actuar a Barcelona, i The Popguns ni tan sols havien arribat a fer-ho amb anterioritat. Dos noms de culte de l'indie britànic com a reclams d'un cartell que un any més ha obsequiat el melòman de base amb artistes cars de veure als nostres escenaris. Acompanyada d'un teclista que també va fer les tasques de baixista -i d'un sintetitzador Roland que va presentar com un component més de la banda-, l'escocesa va centrar-se en el seu treball més recent, l'aclamat "In Search of Harperfield" (2016). Sense els ornaments ni els recursos emprats a l'estudi, va despullar les cançons a la mínima expressió sense necessitat de rebaixar-ne la tensió ni les revolucions.

Pel que fa als de Brighton, van desencadenar la que sens dubte serà recordada com la gran postal del Minifestival 2016. La creixent disbauxa d'un nombrós grup d'anglesos de mitjana edat -tots ells incondicionals del grup i vinguts expressament des d'Anglaterra- ballant cada cançó com si fos l'última i com si el C-86 fos cosa de fa dos dies. Sorprenia la seva vitalitat, i sobretot reconfortava comprovar com tot plegat era proporcional a la festa que també es vivia damunt l'escenari. La d'uns il·lustres veterans amb les piles ben carregades i un directe dels que dissipen dubtes. Si algú s'havia pensat que els Popguns vindrien únicament a celebrar la seva història, es va topar de nassos amb una execució i una posada en escena que són sinònims de present i garanties de futur.

Star Horse.
PRIMERES VISITES
Si el Minifestival té entre els seus trets identitaris la programació de bandes històriques que no solen deixar-se caure per aquestes latituds, la seva altra gran funció és la de descobrir noms emergents que en moltes ocasions també visiten Barcelona per primera vegada. Va ser el cas dels suecs Star Horse i els londinencs Desperate Journalist. Els primers mai havien tocat tan lluny de casa, de fet havien volat expressament des d'Estocolm per a oferir la que va ser una de les grans actuacions de la nit. Actitud sòbria en permanent contrast amb unes cançons que esclataven per moments. Muralles decibèliques, melodies a contrallum i atmosferes de somni com a pilars d'un discurs amb un peu en el shoegaze i un altre en el dream pop. Els britànics tampoc es van quedar curts. Tota una maquinària post-punk de les que saben conjugar la velocitat amb la introspecció i l'estridència amb un agut sentit melòdic.

El cartell el van completar dues propostes francòfones de registres tan distants com complementaris. D'una banda, Valérie Leuillot i els seus Autour de Lucie, que van reivindicar més de dues dècades a l'avantguarda del pop parisenc amb ofici i un d'aquells repertoris on no hi falta de res. De l'altra, el malagueny Alexandre Lacaze va aplicar les seves arrels franceses a un cançoner que recull l'angoixa existencial d'un Jeff Buckley i l'escampa pels paratges més desèrtics i tempestuosos del rock en clau d'autor. La cirereta de la nit la va posar, ja durant la recta final, el krautrock sideral de les barcelonines Die Katapult.

Desperate Journalist.

Autour de Lucie.

Kinsale.

dimecres, 9 de març del 2016

Recomanació: Minifestival 2016

Amb més de vint anys al peu del canó i consolidat indiscutiblement com una de les grans cites hivernals del calendari melòman de casa nostra, el MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT es trasllada enguany a La Capsa d'El Prat de Llobregat. Nou emplaçament per a un nou cartell de luxe on els noms històrics conviuen amb les propostes emergents i l'escena autòctona amb referents internacionals. La cita tindrà lloc el proper dissabte, 12 de març, i gaudirem entre d'altres del post-punk de Desperate Journalist, el sorollisme oníric d'Star Horse i el pop d'autor d'Alexandre Lacaze, que compartiran cartell amb pilars de la música alternativa com són Emma Pollock, The Popguns i Autour de Lucie. La representació local anirà a càrrec de Die Katapult, Her Little Donkey, Kinsale i Ex-Cèntric. Preus assequibles, molta música i zero posats.

Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web
Article a B-Magazine

dimecres, 20 de gener del 2016

El Minifestival eixampla horitzons

Emma Pollock.
The Popguns, Emma Pollock, Autour de Lucie, Desperate Journalist i Star Horse són alguns dels noms destacats del XXI Minifestival de Música Independent, que tindrà lloc el 12 de març a la sala La Capsa amb un cartell on conviuran propostes internacionals amb artistes de casa i figures històriques amb veus emergents. La cita eixampla horitzons enguany amb la programació d'una segona data el mes de maig a l'Espai Jove Les Basses, i com ja és habitual celebrarà concerts de presentació a l'FNAC L'Illa Diagonal.


Torna una de les cites de referència del calendari melòman de casa nostra, i ho fa tot eixamplant horitzons. El Minifestival de Música Independent, Minifestival o Mini pels amics, celebra enguany la seva edició número 21 mantenint-se fidel als seus principis fundacionals: acostar a Barcelona artistes que sovint resulten cars de veure als nostres escenaris i, al mateix temps, esdevenir altaveu d'algunes de les propostes més inquietes de l'escena independent autòctona. La qual cosa ha donat lloc enguany a una programació on caps de cartell com The Popguns o Emma Pollock conviuen amb noves veus com les d'Star Horse o Kinsale.

Tal i com ho porta fent des de fa una pila d'anys, el Minifestival s'estructurarà al llarg d'una jornada central i de diversos concerts previs de presentació. A nivell formal, són dues les grans novetats d'enguany. La primera suposa el canvi d'ubicació de la jornada central, que tindrà lloc el 12 de març a la sala La Capsa del Prat de Llobregat. La segona, la programació d'una nova data en plena temporada primaveral: 7 de maig a l'Espai Jove Les Basses de Barcelona, centre neuràlgic del Minifestival al llarg de les passades edicions. Dues novetats que suposen l'expansió del Mini a nivell geogràfic i, a la vegada, la seva consolidació més enllà del calendari estrictament hivernal.

Star Horse.
LA PROGRAMACIÓ
A falta de confirmar-se els noms que desfilaran per Les Basses el mes de maig, el Minifestival ha confeccionat de cara al 12 de març un cartell tan heterogeni com ric en matisos. Fixin-se sinó en els caps de cartell. Tres noms històrics de la música independent de les passades dècades, dos d'ells provinents de la Gran Bretanya i el tercer de França. The Popguns es van fundar a Brighton l'any 1986, el mateix any en què esclatava aquell moviment C-86 on tan bé haurien encaixat les seves melodies fresques, immediates i sovint vitamíniques. Des de Glasgow, Emma Pollock va encapçalar una de les bandes més imprescindibles de l'indie escocès, els enyorats Delgados, i vindrà a presentar el seu nou disc en solitari, "In Search of Harperfield" (2016). I des de París, uns reformats Autour de Lucie presentaran "Ta lumière particulière" (2015), un àlbum que referma a Valérie Leuillot i companyia com un dels grans noms del pop francès dels darrers vint anys.

Pel que fa a les grans descobertes del Minifestival d'enguany, arribaran respectivament des de Londres i des d'Estocolm. Els primers responen al nom de Desperate Journalist, i ja s'han fet un nom a l'escena britànica a cop de post-punk torrencial, farcit de guitarres en flames, ritmes urgents i atmosferes gelades. Quant als suecs Star Horse, naveguen al seu aire per la fina frontera que separa el dream pop del shoegaze. Textures oníriques, muralles sòniques i un repertori que ja es cotitza a l'alça. D'altra banda, el malagueny Alexandre Lacaze pot considerar-se com un artista de culte a nivell estatal des dels seus dies al capdavant de L'Avalanche, quan va consolidar un discurs a mig camí de Jeff Buckley, Leonard Cohen i Dominique A.

El capítol local l'enceten Anna Fredrickson i Elena Comas, dues habituals de la Barcelona subterrània -acumulen militància en formacions com Los Ganglios o Neleonard- que sota el paraigües de Die Katapult exploren diferents vessants de l'electrònica més visceral. En coordenades sonores oposades però complementàries trobem un altre duet, Kinsale, lliurat en cos i ànima a un folk ric en detalls i dolces harmonies vocals. Her Little Donkey també vénen del folk, però el seu darrer ep, "Chromatic Landscapes" (2015), s'inclina cap a l'indie de guitarres amb matisos electrònics. Un registre que no desentona al costat del post-punk digital d'Ex-Cèntric, projecte personal del polifacètic Èric Palaudàries (Casual, Samitier, Comando Suzie, Por Qué Jeanette).

Desperate Journalist.
EL MINIFESTIVAL A L'ILLA
Com ja és gairebé una tradició, el Minifestival celebrarà dues sessions prèvies a la seva jornada central. Dos concerts dobles que tindran lloc a l'FNAC L'Illa Diagonal sota la denominació de MiniFNAC. La primera data serà el 23 de gener i comptarà amb les actuacions dels citats Her Little Donkey i Txaç, quartet de cambra integrat per músics de formació clàssica amb vocació exploradora. La segona data serà el 20 de febrer, i desfilaran per l'escenari de l'FNAC Ex-Cèntric i Kinsale.


Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web