Multiculturalitat i mestissatge

SICK MOON FREUD

Bar Pastís, Barcelona

15 de març de 2014

Multiculturalitat. A les files de Sick Moon Freud hi ha una italiana, un francès, un català i, ocasionalment, un escocès. Mestissatge. Les seves cançons poden apuntar tant al folk com al rock alternatiu, la psicodèlia o, fins i tot, el reggae. Vaja, que en aquesta Barcelona que tant presumeix dels dos conceptes marcats en cursiva, el seu nom hauria de sonar a tot arreu. I malauradament no és així. Potser perquè la ciutat presumeix en excés de quelcom que no es pot fomentar des dels despatxos municipals. Potser perquè l'alter ego acústic de Lliri de Foc no viu en realitat d'eslògans sinó de fets. Potser per ambdues coses. Sigui com sigui, Sick Moon Freud van actuar la nit passada en un espai tan genuïnament barceloní com és el Pastís. La seva primera actuació des que van penjar a la xarxa un debut homònim que val el seu pes en or. El van interpretar sencer, destacant moments com "Alcohol", el single potencial "Barcelona" o un "Dali's Theme" on la poderosa veu de Susanna Corchia va brillar com mai. Alternant el repertori propi amb versions de Neil Young ("The Needle and the Damage Done i "Heart of Gold"), els Specials ("Doesn't Make It Alright") o els Doors ("People Are Strange"). I el més important, presentant un grapat de composicions tan noves que ni tan sols apareixen al disc. Composicions com "Time", un blues de textures elevadament lisèrgiques que és des d'ara mateix un dels punts forts del seu repertori. Consell d'amic: no se'ls perdin si toquen a prop de casa seva.

Del Village a la New Wave

SICK MOON FREUD

Pipiolo Bar, Barcelona

19 de desembre de 2013

Del Greenwich Village novaiorquès dels 60 a la Gran Bretanya de finals dels 70 i principis dels 80 hi ha un bon tros. Una distància que es tradueix musicalment en tot allò que separa el folk i els cafès bohemis de la ressaca del punk i l'inici del thatcherisme. No obstant, ambdós escenaris tenien a nivell musical quelcom en comú: unes lletres que retrataven la realitat de qui les escrivia i que denunciaven tot allò que calia denunciar. Si fem un altre salt en el temps, ens plantem a l'Europa contemporània i observem tot el que està passant, probablement trobarem a faltar corrents artístiques com aquelles. Faig aquesta reflexió perquè, precisament, el folk del Village i la vessant més compromesa de la New Wave britànica es van donar la mà la nit passada en un bar de Barcelona, el Pipiolo. Va ser al seu reduït escenari on Sick Moon Freud van interpretar "Doesn't Make It Alright", l'antihimne amb què els Specials ja apuntaven fa més de tres dècades a (gairebé) tots els mals del capitalisme contemporani. Però ho van fer donant-li la volta, adaptant la peça al seu format reduït i fent-la sonar com si es tractés d'una cançó folk del Village -dylaniana harmònica inclosa-. Sick Moon Freud és el projecte paral·lel del nucli de Lliri de Foc, Susanna Corchia (veu principal) i Bertrand Ricard (guitarra i segona veu). Tot i que la resta de la formació els acompanya puntualment, ahir es van presentar tots dos sols per a desplegar el seu arsenal de versions -de Bob Marley als Meat Puppets, passant per Neil Young, els Doors o els propis Specials- i presentant temes propis com "Dali's Theme", "Alcohol" o "Barcelona". Un repertori, el de collita pròpia, que haurien de potenciar per sobre de les versions. I és que, com ja han demostrat en nombroses ocasions -com a Lliri de Foc i com a Sick Moon Freud-, el seu cançoner és més que digne de ser escoltat.

Recomanació: Sick Moon Freud en concert

SICK MOON FREUD és l'alter ego de Lliri de Foc, un dels millors grups de rock'n'roll de Barcelona. La reducció de la banda mare al seu nucli fundacional. Format mínim i cançons despullades, l'altra cara d'una moneda tan sòlida com fresca, tan compromesa com irreverent. Aquest dijous, 19 de desembre (21,30h.), els podran escoltar en directe al Pipiolo Bar de Barcelona (c/. Balmes, 113 - metro: Provença / Diagonal). Entrada lliure i sense IVA.

https://soundcloud.com/sick-moon-freud

De Lliri de Foc a Sick Moon Freud

SICK MOON FREUD

Cara B, Barcelona

25 de setembre de 2013

Susanna Corchia i Bertrand Ricard, cares visibles dels imprescindibles Lliri de Foc, canvien l'electricitat àcida per una guitarra espanyola i jocs harmònics a dues veus. De fet, explicaven ells mateixos, aquesta denominació podria acabar desapareixent definitivament en favor de Sick Moon Freud, nom sota el qual van donar la volta la nit passada a un repertori ric i heterogeni com pocs. Les cançons amb què normalment eleven la temperatura de clubs i pistes de ball van presentar-se despullades i detallistes. Interpretacions esquelètiques d'un cançoner que es va complementar amb tot un arsenal de versions -dels Animals a Meat Puppets, passant pels Doors i Neil Young-. I, per acabar, un tema nou que promet esdevenir tot un highlight dels seus repertoris elèctrics.

Recomanació: Sick Moon Freud en concert

Alguns de vostès ja deuen conèixer a Lliri de Foc, refrescant formació que durant els darrers anys ha incendiat l'underground barceloní amb un discurs que enllaça la psicodèlia amb el post-punk i els ritmes jamaicans amb el rock de garatge. Dos dels seus components, Bertrand Ricard (guitarra) i Susanna Corchia (veu), van iniciar mesos enrere el projecte paral·lel SICK MOON FREUD. Brillant denominació sota la qual han donat sortida a la seva vessant més pròxima i reposada. Aquest dimecres, 25 de setembre (21,30h.), actuaran al pub Cara B de Barcelona (c/. Torrent de les Flors, 36 - metro: Joanic). Entrada gratuïta i sense IVA.

https://soundcloud.com/sick-moon-freud

Trencant tota pista de ball possible

LLIRI DE FOC

Zoo Bar, Barcelona

1 de juny de 2013

Cada vegada que els veig en un escenari m'agraden més i més. El seu directe és definitivament un dels més frescos de Barcelona. I el seu repertori -on gèneres com la psicodèlia, el post-punk o el reggae conviuen de forma natural- fa del seu discurs un dels més eclèctics de l'underground autòcton. La nit passada van tornar-ho a demostrar al Zoo Bar, tot un reducte d'autenticitat i rock'n'roll en una Vila de Gràcia cada dia més gentrificada -com a mostra més evident, la programació de concerts a partir de les 11 de la nit, horari en què qualsevol local de característiques similars obliga a acabar-los-. Amb una bateria de dards de precisió com "The Genius' Fall", "Ceylan", "El bote" -tota una declaració de principis per als temps que corren- o un "Personal Breakdown" destinat a trencar tota pista de ball possible. I momentassos com l'àcida relectura de "Doctor's Orders" (Sonic Youth) o un tema nou que van presentar en temps de descompte i que va posar la sala de potes enlaire. Hi ha ganes, moltes, de més.

www.myspace.com/lliridefoc

Recomanació: Lliri de Foc per partida doble

Una base de rock'n'roll d'elevat voltatge. Unes gotes de psicodèlia i de post-punk. I un polsim de New Wave i mestissatge musical. Com Blondie amb Grace Slick a la veu o uns 13th Floor Elevators encapçalats per Joan Jett. Es diuen LLIRI DE FOC i són ara mateix un dels grans tresors a descobrir a l'underground barceloní. Aquest cap de setmana en tindran dues oportunitats a la Ciutat Comtal: el divendres, 31 de maig (22h.), a la sala Underground (c/. Granada del Penedès, 19 - metro: Diagonal / Gràcia) i compartint escenari amb els també recomanables Sticky Notes, i el dissabte, 1 de juny (23h.), al Zoo Bar (c/. Torrent de l'Olla, 145 - metro: Fontana). Entrada gratuïta i sense IVA en tots dos casos.

http://www.myspace.com/lliridefoc

Sick Moon Freud

Sick Moon Freud no és només un dels millors noms de grup musical que he escoltat darrerament. És també el projecte paral·lel de Bertrand Ricard i Susanna Corchia, guitarrista i vocalista respectivament de Lliri de Foc, un dels grans tresors a descobrir de l'underground barceloní -i un dels grups amics d'aquest blog-. Les coordenades segueixen essent les mateixes -el pont que enllaça la psicodèlia sixties amb el rock de guitarres dels 90, amb aturades al punk, el post-punk i el mestissatge-, però el format es limita aquesta vegada a la guitarra de Ricard i aquells deliciosos jocs vocals a dues bandes, marca de la casa. A destacar la urgència de "Shut Up and Suffer" i l'accelerada revisió en clau reggae de "People Are Strange" (The Doors). Debuten en directe el proper dimecres 22 al Mirablau de Barcelona (plaça del Doctor Andreu s/n).

https://soundcloud.com/sick-moon-freud

Electricitat i trips lisèrgics

Quan tenia catorze anys em vaig comprar en una Fira del Disc un compacte de Sonic Youth, "Evol". Em vaig acostar a la banda novaiorquesa per la seva relació amb Nirvana, aleshores la meva màxima obsessió. L'àlbum em va atrapar, i un dels temes que més em van cridar l'atenció va ser "Bubblegum". Anys després descobriria que la versió original d'aquell tema era un artefacte psicodèlic de primer ordre firmat per Kim Fowley a finals dels 60 i que Sonic Youth havien portat al seu territori. Explico tot això perquè a Barcelona hi ha un grup que ha invertit aquest procés amb resultats molt més que satisfactoris. Una formació psicodèlica que ha sabut portar al seu terreny un tema de Sonic Youth. La formació és Lliri de Foc, i el tema un "Doctor's Orders" que va esdevenir la nit passada al bar Ceferino de Poblenou un trip lisèrgic de grans proporcions. Va ser el clímax d'un concert on també van brillar composicions pròpies com la recent "Lord of the Sea" o la traca final de "Personal Breakdown". Abans havia passat pel mateix escenari Miss Demonios, una altra formació que es dedica a remoure la Barcelona subterrània a base de rock tan potent com refrescant. Però mentre Lliri de Foc parteixen de la psicodèlia -per a escapar-se quan volen cap al post-punk o la new wave-, Miss Demonios miren a la Detroit de finals dels 60 i la fèrtil escena escandinava dels 90. Riffs rocosos, urgents línies de baix i guitarra, poesia urbana i cançons enormes. Un altre nom a tenir molt present.

Miss Demonios

Lliri de Foc

http://www.myspace.com/lliridefoc

http://missdemonios.com/

Recomanació: Lliri de Foc i Miss Demonios en directe

Dos tresors a descobrir des de les catacumbes barcelonines. LLIRI DE FOC i MISS DEMONIOS. Els primers combinen la densitat de la psicodèlia amb l'estridència del post-punk i la frescor de la new wave. Els segons facturen un urgent rock de guitarres que tant pot manifestar-se melancònic com emprenyat. Compartiran escenari aquest dissabte, 17 de novembre (21,30), al bar Ceferino de Barcelona (c/. Pamplona, 88 - metro: Marina/Bogatell). La cosa promet molt més que qualsevol partit de futbol...

http://www.myspace.com/lliridefoc

http://missdemonios.com/

Lliri de Foc i Noz a l'Underground

LLIRI DE FOC + NOZ

Sala Underground, Barcelona

5 d'octubre de 2012

Es podria dir de Lliri de Foc que sonen com Blondie amb Grace Slick a la veu. O com els 13th Floor Elevators encapçalats per Joan Jett. En el seu primer concert després d'un petit parèntesi estiuenc, els barcelonins van presentar dos temes nous -brillants "Hard to Say" i "The Genius' Fall", aquest últim un rock'n'roll amb un cert regust de Raveonettes- i van incidir en la seva vessant més psicodèlica. Com a exemple, el crescendo d'acidesa instrumental amb què van tancar una versió de "Doctor's Orders", composició original de Sonic Youth que va sonar a l'Underground com una joia perduda en algun volum de Nuggets. També hi va haver escapades al post-punk més frenètic, al dub i fins i tot al hip-hop. Sempre amb bons resultats i sense desentonar en un repertori que s'està consolidant per moments com un dels més refrescants a l'escena més subterrània de Barcelona -temes com "The Girl with the Empty Eyes" o el trencapistes final "Personal Breakdown" tenen una clara vocació d'himnes underground-. Va obrir la nit Noz, pseudònim del singer/songwriter portuguès (però establert a la Ciutat Comtal) Bernardo Palmeirim. Durant mitja hora que es va fer curta, va presentar un repertori de folk de múltiples textures. D'evocar el classicisme britànic de Donovan o el Bowie de finals dels 60, a acostar-se als Vetiver més pantanosos. Una altra agradable sorpresa des d'aquella Barcelona que no surt a les revistes de tendències.

Lliri de Foc.

Lliri de Foc.

Lliri de Foc.

Noz.

Noz.

http://www.myspace.com/lliridefoc

http://avozdanoz.bandcamp.com/

Recomanació: Lliri de Foc i Noz a l'Underground

LLIRI DE FOC és una nova formació destinada a incendiar l'escena barcelonina amb una potent recepta que beu del post-punk, la psicodèlia i la new wave més refrescant. NOZ és un singer/songwriter portuguès que evoca a Donovan, Nick Drake i el primer Bowie -sí, el de les rareses espacials i l'home que va vendre el món-. Compartiran cartell aquest divendres, 5 d'octubre (22h.), a la sala Underground de Barcelona (c/. Granada del Penedès, 19-21 - metro: Diagonal/Gràcia). Entrada gratuïta perquè la crisi no sigui cap excusa.

http://www.myspace.com/lliridefoc

http://avozdanoz.bandcamp.com/

Lliri de Foc a l'Underground

LLIRI DE FOC

Sala Underground, Barcelona

5 de juliol de 2012

L'ambient era el de les grans ocasions. Poca gent, però molt ben avinguda. I la sensació d'estar presenciant quelcom molt gran just abans que esclati. Lliri de Foc és un nou combo amb les taules i l'actitud necessàries per a remoure l'escena independent barcelonina. El d'ahir era el seu segon concert, però ningú ho hauria dit tenint en compte la força i la seguretat amb què van presentar un repertori que apunta directament a la psicodèlia i la new wave, sense fer cap lleig al funk, al post-punk o fins i tot al reggae. Potser el secret és que diversos dels seus components provenien de grups com els desapareguts i sempre brillants Lee Vining. Precisament, el set list que van interpretar a la sala Underground va incloure alguns temes de la darrera etapa d'aquesta formació, els deliciosos "El puente" i "Dali's Theme". A la qual cosa cal afegir un arsenal de versions que va de Nina Simone ("Love Me or Leave Me") a Sonic Youth ("Doctor's Orders"), passant pels Specials ("Doesn't Make It Alright"). Però que ningú s'enganyi, els veritables actius de Lliri de Foc són composicions pròpies tan fresques com "The Fighters", "The Girl with the Empty Eyes" o "Personal Breakdown", a més d'una base instrumental d'allò més potent i una cantant a mig camí entre PJ Harvey, una jove Grace Slick i Debbie Harry quan encara tenia sang a les venes.

http://www.myspace.com/lliridefoc

Audio: "The Girl with the Empty Eyes" - Lliri de Foc

Recomanació: Lliri de Foc a l'Underground

Post-punk tenyit de funk corrosiu i psicodèlia pesant. LLIRI DE FOC s'han format a Barcelona aquest mateix 2012 i compten a les seves files amb excomponents de bandes com els irrepetibles Lee Vining. Després del seu explosiu debut a l'Ovella Negra, tornen a trepitjar un escenari per a presentar-nos un repertori que promet emocions fortes. Ho podran comprovar aquest dijous, 5 de juliol (22:00), a la sala Underground de Barcelona (c/. Granada del Penedès, 19 - metro: Diagonal / FGC: Gràcia). Entrada gratuïta.

http://www.myspace.com/lliridefoc