Riders Of The Canyon versionen Low

Quan amb prou feines havia passat un any de la mort de Mimi Parker, ens sorprenien Riders Of The Canyon el mes passat amb una emotiva lectura de "Sunflower", el clàssic de Low. "Al llarg de la seva trajectòria, Low ha canalitzat com ningú moltes de les nostres emocions més profundes. Als seus inicis, van saber alentir les tempestes de l'ànima, sense que aquestes perdessin gens de la seva força. Cap al final, les van alliberar en meravelloses catarsis sorolloses. Les seves harmonies vocals eren l'esquer que es clava a les nostres ments. Low sempre serà necessaris", deia la nota promocional del single publicat per Great Canyon Records. Riders Of The Canyon és un supergrup en el millor sentit, format per quatre astres de la música d'arrel nord-americana a casa nostra com són Joana Serrat, Victor Partido, Roger Usart i Matthew McDaid –veu solista a la peça que ens ocupa-. El seu debut homònim és amb tota probabilitat un dels grans discos d'aquest 2023.

Mimi Parker (1967-2022)

MIMI PARKER

(1967-2022)

Exponent paradigmàtic d'allò que es va anomenar slowcore, Low va ser una d'aquelles bandes que durant la primera meitat de la dècada dels 90 van plantejar una alternativa a la pròpia música alternativa –com a mínim, a la que es feia en aquell moment-. Tempos lents, paisatges atmosfèrics i introspecció estructural en contraposició a l'electricitat rabiosa i els ritmes aclaparadors del grunge i companyia. Després van evolucionar tot construint una discografia tan diversa com coherent amb ella mateixa, fent sempre les coses a la seva manera i com ningú més solia fer-les.

Ens ha deixat Mimi Parker, bateria de la banda de Duluth i a la pràctica la meitat del grup juntament amb Alan Sparhawk. Ja feia temps que lluitava contra el càncer que finalment se l'ha acabat emportant. Ho anunciava el compte de Twitter oficial del grup ahir a la tarda –hora europea-, demanant als seus seguidors que mantinguéssim el seu nom proper i sagrat, també que compartíssim aquell moment amb algú que ens necessités. Pocs epitafis més bonics se'm poden acudir per algú que, com a músic, sempre hi va ser –i el més important, sempre hi serà- per fer-nos sentir millor amb el seu art.

La mort de Parker em va fer tornar a la que durant una bona temporada havia estat una de les meves cançons preferides, no només del catàleg de Low sinó en general. La preciosa "Try to Sleep", amb el seu traç deliciosament oníric i aquell videoclip que era (és) una petita gran meravella. Darrerament havia perdut una mica la pista de Low, però àlbums com "Things We Lost in the Fire" (2001) o "C'mon" (2011) segueixen significant molt a la meva vida. De fet, confiava que Parker superés aquell maleït càncer per poder tornar-los a veure en directe. No podrà ser. I la trobaré molt a faltar.