El producte original

Simeon Coxe, la nit passada a Barcelona.

SILVER APPLES + PACOSAN

Almo2bar, Barcelona

11 de novembre de 2014

Els dos primers discos de Silver Apples -"Silver Apples" (1968) i "Contact" (1969)- són una mena de comprimit. Una petita càpsula que en esclatar desencadena tota la història de la música electrònica contemporània. Del krautrock al dubstep, passant pel synth pop, el house i fins i tot allò que es balla a les discoteques dels polígons industrials de l'extrarradi de Barcelona -encara que en aquest darrer àmbit és poc probable que ningú hagi sentit parlar mai de Silver Apples-. En ple 2014 i reduïda l'entitat a projecte unipersonal de Simeon Coxe, el sintetizador que ell mateix va desenvolupar gairebé quatre dècades enrere es complementa a dia d'avui amb pedals d'efectes impensables aleshores i caixes de ritmes que cobreixen l'absència del desaparegut Danny Taylor, però vist des de fora seguiria encaixant en qualsevol episodi vintage de Doctor Who.

I és que l'electrònica de Silver Apples, tan pionera com primitiva en el millor dels sentits, és avui tan deliciosament vintage com el TARDIS o els Daleks. Peti qui peti i per molt que introdueixi Coxe uns matisos d'EDM que resulten ara molt més ben ubicats que en la seva anterior i fins ahir única visita a Barcelona (Apolo 2, 10 de març de 2008). I per aquesta mateixa regla de tres, allò que fa sis anys es mantenia fresc malgrat la pols acumulada, ara hi sona encara més. Perquè el pas del temps té aquestes coses, i de la mateixa manera que el krautrock ha passat de la nit al dia d'estar gairebé proscrit a esdevenir manual de referència de qualsevol hype curt d'imaginació, aquella electrònica gairebé analògica es troba ara mateix tan a l'ordre del dia com les samarretes de les Tortugues Ninja. Amb una diferència, mentre aquestes últimes han mutat a la gran pantalla en quelcom tan barroer com irreconeixible, en el cas de Silver Apples encara podem gaudir del producte original. I només per això ja val la pena desafiar la pluja i passar per caixa un dimarts a la nit, els ho ben asseguro.

Abans havien passat pel mateix escenari uns Pacosan que creixen a pas de gegant. El que havia començat com un híbrid de prog, post-punk i tota una colla de derivats del hardcore, s'ha acabat solidificant en una gegantina onada lisèrgica. Una contundent aproximació a la psicodèlia més còsmica i passada de voltes. Com Hawkwind irrompent de ple a la comuna d'Amon Düül. Com Can liderant una invasió germànica a Canterbury. Baixos solars, teclats siderals, bateries en constant viatge interestel·lar i aquella veu que emet cants i murmuris impossibles des d'alguna llunyana galàxia. Però el millor de tot plegat és que no cal pas anar tan lluny a buscar-los. Perquè són d'aquí. I perquè com tantes altres bandes evidencien que es pot brillar a Barcelona de la mateixa manera que es brilla a Düsseldorf, Brooklyn o Tòquio. Ara només cal que indústria i públic estiguin a l'alçada. La gent de Bankrobber, Jacquard Recs i Ultra-Local Records s'hi ha posat de ple, encetant un nou segell dedicat a propostes experimentals que respon al nom de Brabo i a través del qual dóna sortida a bandes com els propis Pacosan. Un fet digne d'admirar, tenint en compte l'estat de les coses en aquest desert que és ara mateix el mercat discogràfic a casa nostra.

Triplet de luxe

Murnau B.

PacoSan.

The Missing Leech.

JACQUARD RECS SHOWCASE

NAUB1, Granollers

11 de gener de 2013

El primer gran concert de 2013. Un triplet de luxe amb el segell de qualitat de l'escuderia sabadellenca Jacquard Recs. Dos noms de la casa, Murnau B i PacoSan, i un convidat d'excepció com era The Missing Leech. Van obrir Murnau B, reduïts a duet de guitarra i baix, generant espirals sòniques que evocaven la No Wave i el Brian Eno de "Here Come the Warm Jets" i deixant clar de bon principi per on anirien els trets la nit passada. I és que si per una cosa es caracteritza Jacquard, és per donar sortida a propostes on el risc i l'esperit aventurer són el denominador comú. També The Missing Leech va sonar ahir més out there que mai. L'alter ego de Maurici Ribera venia acompanyat per una banda de tres músics -alguns d'ells, membres de Sickbrain- que van dibuixar una dimensió totalment nova del seu repertori antifolk. Les seves perles de punk acústic mantenien sota aquella capa de decibels i distorsió el seu esperit lo-fi, però sonaven més colpidores que mai. Com si els Pixies cobríssin les espatlles de Dan Treacy. Finalment, PacoSan van desplegar el seu arsenal de psicodèlia tan pesant com urgent. Amb rastres de krautrock, de primitivisme prog i de proto-punk, van ser els únics de la nit a fer bisos. Dos temes, un de ràpid i curt en la millor tradició hardcore, i un altre de dens i expansiu en honor de la seva vessant més lisèrgica, per a il·lustrar les dues cares del grup. I el final d'una nit memorable.

http://murnauband.bandcamp.com/

http://themissingleech.bandcamp.com/

http://pacosan.bandcamp.com/

Jacquard Recs Showcase a la NAUB1

Perquè indie no és portar samarretes comprades en boutiques de moda. Perquè indie no és adoptar una fórmula tancada com a raó de ser. Perquè encara hi ha gent que entén la música alternativa com a sinònim de risc, independència i autogestió. Per això neixen a casa nostra discogràfiques com JACQUARD RECS, que es presentarà aquest divendres, 11 de gener a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert) amb un showcase a tres bandes. Dos dels seus grups bandera i un convidat molt especial.

MURNAU B és l’aventura paral·lela de Lluís Rueda (El Petit de Cal Eril). El seu nom ret homenatge a un dels grans directors del cinema expressionista alemany, i la seva música bé podria posar banda sonora a qualsevol dels seus films. Tempestes instrumentals a mig camí de la No Wave i el post-rock, amb noms com Sonic Youth o Glenn Branca al retrovisor. El seu debut homònim, produït per Joan Pons (també d’El Petit de Cal Eril), és un antídot contra la monotonia.

THE MISSING LEECH és l’alter ego del manresà Maurici Ribera, i el referent indiscutible de l’antifolk a casa nostra. Ha fet gires per Europa, els Estats Units, Canadà, Argentina, Groenlàndia i Nova Zelanda, a més de tocar en festivals com Primavera Sound, compartir escenari amb figures com The Wave Pictures o Daniel Johnston, i autoeditar-se una pila d’àlbums, singles i ep’s farcits de nuggets pop d’estètica lo-fi. Arriba a Granollers per primera vegada, i ho fa acompanyat d’una banda.

PACOSAN és un projecte de vocació inquieta i eclèctica, fruit de la comunió de tres ments creatives amb currículums que inclouen militàncies a Lions Constelation, Shorebreak i El Petit de Cal Eril, entre d’altres. Els quatre temes que integren el seu ep de debut, “Combustione”, són excursions siderals cap a les fronteres de la psicodèlia més densa, el progressiu crimsonià i el krautrock més primitiu.

Obertura de portes a les 22h. Abans i després dels concerts, punxarà un servidor.

http://www.jacquardrecs.blogspot.com.es/

http://murnauband.bandcamp.com/

http://themissingleech.bandcamp.com/

http://pacosan.bandcamp.com/

http://www.naub1.cat