Explicar, escoltar, aprendre

"Jo he estat tota la vida a l'escena hardcore. Feies un concert i la gent et seguia. Encara que actuessis a Sant Feliu de Guíxols, venien cinquanta persones des de Barcelona, quelcom inimaginable a dia d'avui. Dins d'aquesta escena hem trobat a faltar un relleu generacional. Ara ha començat una mica, però els que tenim 35 anys, que hi portem des dels 15, ens hem adonat que hi ha una generació que no creu en l'underground o no els l'hem sabut explicar". Càndid Coll, membre de Blood Quartet -i també d'Autodestrucció, Murnau B o Zeidun-, en una entrevista signada per Òscar García i publicada per Rockdelux aquest mes d'octubre. Interessant reflexió, la que fa Coll. La manca generalitzada de relleu generacional a la qual es refereix em sembla evident. El que no tinc tan clar és si diverses generacions no han cregut en l'underground perquè no se'ls ha sabut explicar, o bé perquè amb la velocitat a què avancen els esdeveniments cada vegada hi ha menys temps per a explicacions. S'ha perdut el costum d'escoltar i deixar que t'expliquin? Ens hem arribat a pensar que amb una connexió ràpida a internet i una subscripció a una plataforma d'streaming ja ho hem après tot? Realment ens interessa aprendre? O en tenim prou acumulant dades que ens permetin simular coneixement?

Blood Quartet

Hi va haver un temps en què el jazz era precisament això. Encara ho és en certa manera, si obviem exercicis d’estil i exhibicionismes insulsos, però hi va haver un temps en què la mare de totes les músiques contemporànies consistia exactament en això. En mirar endavant, en cercar i obrir nous camins, en penetrar territoris desconeguts sense cap mena de por. No és que Blood Quartet sigui (tan sols) un combo de jazz, en absolut: el bagatge dels seus components apunta al punk, al hardcore, a les formes més inquietes del rock, a l’electrònica, a gèneres amb prefix post i a diverses manifestacions de caràcter avantguardista. Però és que el seu disc de debut, “Dark Energy” (2015, Jacquard Recs/Hang The Dj Records/Boston Pizza Records), parla el mateix idioma que Coltrane, Ornette Coleman o Don Cherry.

Consideracions estilístiques al marge, Blood Quartet suposa la unió de dos universos amb entitat pròpia. Un big bang que s’havia d’acabar produint tard o d’hora. Sí, “Dark Energy” és un disc de debut, però els seus autors no són precisament uns nouvinguts. Al darrere de tot plegat hi trobem ni més ni menys que Mark Cunningham i els components de Murnau B. El primer, nord-americà llargament establert a Barcelona, porta més de tres dècades dedicades a l’experimentació sonora, ja sigui al capdavant dels seminals Mars -pioners i pilars del que es va anomenar No Wave– o al costat d’ànimes bessones com Arto Lindsay o Lydia Lunch. Els segons representen el bo i millor d’algunes microescenes de la perifèria barcelonina, han compartit escenari amb gegants com Lee Ranaldo i han signat una colla de referències on fan miques etiquetes com noise o krautrock.

El millor de Blood Quartet, però, és que aquí ningú es troba per sobre ni per sota de ningú. Que ni l’un s’ha adaptat a les formes dels altres, ni els altres fan de banda d’acompanyament de l’un. Es tracta d’una unió amb caràcter definitiu més que d’una col·laboració a temps parcial. D’un procés de creació que deixa a un costat (però no pas enrere) els respectius trajectes paral·lels per a concebre un discurs totalment nou a partir de la improvisació, la distorsió, l’experimentació, l’atonalitat, les dissonàncies, les atmosferes de penetrant densitat i una trompeta que vola lliure com el vent. Murnau B han promès nou disc de cara al mes de setembre. De ben segur, Cunningham tampoc pararà quiet. La llavor, però, ja està plantada. Ha nascut una criatura de grans proporcions i, creguin-me, mossega fort.

Poden comprovar-ho a Bandcamp.

Originalment publicat a Brubaker.

Vocació trencadora

Yahi.

Exxasens.

Murnau B.

L'Hereu Escampa.

FUSIÒNICA 15.0, DIA 2

NAUB1, Granollers

18 d'octubre de 2013

Sens dubte, el Fusiònica és un dels millors aparadors de la música veritablement independent i subterrània, aquella que circula per canals on no solen arribar els caçadors de tendències. Com a mostra, les quatre bandes que van tocar la nit passada a la NAUB1 i el seu únic denominador comú: el gust pel risc i la vocació trencadora. N'és un bon exemple el rock contundent d'uns Yahi -a aquestes alçades, uns habituals del festival- que van trencar el gel amb guitarres urgents, ressons de Dinosaur Jr. i apunts de metal i post-hardcore. Una posada en escena tan potent com l'orgia decibèlica d'Exxasens i el seu post-rock còsmic. Els barcelonins van presentar un nou disc que encara no ha sortit a la venda i van repassar un repertori estratosfèric amb la mateixa precisió de les projeccions que presidien l'escenari. Els van seguir Murnau B amb el que ha estat, de moment, el concert del festival. Kraut, psicodèlia, i tantes vegades com vostès vulguin el prefix post, conformant un discurs ara per ara únic en la seva espècie. Era la seva segona visita a la B1 en menys d'un any, i val a dir que progressen molt adequadament. Finalment, L'Hereu Escampa es van proclamar com una de les propostes més sòlides de la sempre fèrtil escena osonenca. Format mínim -guitarra i bateria- per a una descàrrega de punk sense colorants ni conservants.

El Fusiònica s'acomiadarà aquesta nit de la NAUB1 amb les actuacions d'Estricalla, Salvaje Montoya, Una Bèstia Incontrolable, Assac! i Zombi Pujol. A més, hi haurà fira de discogràfiques independents a partir de les 18h.

Triplet de luxe

Murnau B.

PacoSan.

The Missing Leech.

JACQUARD RECS SHOWCASE

NAUB1, Granollers

11 de gener de 2013

El primer gran concert de 2013. Un triplet de luxe amb el segell de qualitat de l'escuderia sabadellenca Jacquard Recs. Dos noms de la casa, Murnau B i PacoSan, i un convidat d'excepció com era The Missing Leech. Van obrir Murnau B, reduïts a duet de guitarra i baix, generant espirals sòniques que evocaven la No Wave i el Brian Eno de "Here Come the Warm Jets" i deixant clar de bon principi per on anirien els trets la nit passada. I és que si per una cosa es caracteritza Jacquard, és per donar sortida a propostes on el risc i l'esperit aventurer són el denominador comú. També The Missing Leech va sonar ahir més out there que mai. L'alter ego de Maurici Ribera venia acompanyat per una banda de tres músics -alguns d'ells, membres de Sickbrain- que van dibuixar una dimensió totalment nova del seu repertori antifolk. Les seves perles de punk acústic mantenien sota aquella capa de decibels i distorsió el seu esperit lo-fi, però sonaven més colpidores que mai. Com si els Pixies cobríssin les espatlles de Dan Treacy. Finalment, PacoSan van desplegar el seu arsenal de psicodèlia tan pesant com urgent. Amb rastres de krautrock, de primitivisme prog i de proto-punk, van ser els únics de la nit a fer bisos. Dos temes, un de ràpid i curt en la millor tradició hardcore, i un altre de dens i expansiu en honor de la seva vessant més lisèrgica, per a il·lustrar les dues cares del grup. I el final d'una nit memorable.

http://murnauband.bandcamp.com/

http://themissingleech.bandcamp.com/

http://pacosan.bandcamp.com/

Jacquard Recs Showcase a la NAUB1

Perquè indie no és portar samarretes comprades en boutiques de moda. Perquè indie no és adoptar una fórmula tancada com a raó de ser. Perquè encara hi ha gent que entén la música alternativa com a sinònim de risc, independència i autogestió. Per això neixen a casa nostra discogràfiques com JACQUARD RECS, que es presentarà aquest divendres, 11 de gener a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert) amb un showcase a tres bandes. Dos dels seus grups bandera i un convidat molt especial.

MURNAU B és l’aventura paral·lela de Lluís Rueda (El Petit de Cal Eril). El seu nom ret homenatge a un dels grans directors del cinema expressionista alemany, i la seva música bé podria posar banda sonora a qualsevol dels seus films. Tempestes instrumentals a mig camí de la No Wave i el post-rock, amb noms com Sonic Youth o Glenn Branca al retrovisor. El seu debut homònim, produït per Joan Pons (també d’El Petit de Cal Eril), és un antídot contra la monotonia.

THE MISSING LEECH és l’alter ego del manresà Maurici Ribera, i el referent indiscutible de l’antifolk a casa nostra. Ha fet gires per Europa, els Estats Units, Canadà, Argentina, Groenlàndia i Nova Zelanda, a més de tocar en festivals com Primavera Sound, compartir escenari amb figures com The Wave Pictures o Daniel Johnston, i autoeditar-se una pila d’àlbums, singles i ep’s farcits de nuggets pop d’estètica lo-fi. Arriba a Granollers per primera vegada, i ho fa acompanyat d’una banda.

PACOSAN és un projecte de vocació inquieta i eclèctica, fruit de la comunió de tres ments creatives amb currículums que inclouen militàncies a Lions Constelation, Shorebreak i El Petit de Cal Eril, entre d’altres. Els quatre temes que integren el seu ep de debut, “Combustione”, són excursions siderals cap a les fronteres de la psicodèlia més densa, el progressiu crimsonià i el krautrock més primitiu.

Obertura de portes a les 22h. Abans i després dels concerts, punxarà un servidor.

http://www.jacquardrecs.blogspot.com.es/

http://murnauband.bandcamp.com/

http://themissingleech.bandcamp.com/

http://pacosan.bandcamp.com/

http://www.naub1.cat