Jordi Farreras

No descobrirem a aquestes alçades que Jordi Farreras és un dels bateries més versàtils i sol·licitats de l'escena barcelonina. Qui no l'hagi descobert com a meitat de Ran Ran Ran ho haurà fet a través d'Espígol o de la Miracle Band d'Steven Munar. Menys coneguda és la seva faceta de cantautor, una vessant que ha destapat durant els darrers mesos amb tot un seguit d'actuacions en entorns amics com Ultra-Local Records. Aparcant la bateria i amb l'únic suport de la seva veu i la seva guitarra, ha presentat tot un seguit de cançons en to menor, estèticament properes a conceptes com l'antifolk i edificades a partir d'estructures gairebé progressives -no és cap secret la devoció de Farreras per bandes com King Crimson-. La gent de Produccions Astupendes n'ha enregistrat alguns videoclips que poden vostès visionar a Youtube.

Documental sobre Dino Ratso

Dino Ratso és amb tota probabilitat l’antiheroi per excel·lència de la Barcelona que no sol aparèixer a les campanyes municipals. Un cronista subterrani que porta gairebé una dècada component -i enregistrant- cançons sense pèls a la llengua i amb l’únic acompanyament d’una guitarra que apunta als clàssics del rock’n’roll. En total són cinc els discos que ha editat a data d’avui, però per alguna estranya raó el seu nom es manté aliè a la gran majoria de radars.

Per això és d’agrair que la gent de Produccions Astupendes s’hagi decidit a documentar la que possiblement sigui la seva obra més definitiva a data d’avui. Un “Canciones escritas por una máquina” (2016) on títols gairebé autobiogràfics com “Preguntas que buscan respuesta” conviuen amb declaracions d’intencions marca de la casa com “El sexo está sobrevalorado” i antihimnes de carreró com “Blues del gato”.

“Canciones escritas por una máquina”, el documental -o més ben dit minidocumental, ja que la seva durada equival a la d’un curtmetratge: directe i urgent com les pròpies cançons a les quals aporta llum-, ha estat realitzat per Anna Blázquez i Jorge Saravia, i repassa la gestació de l’àlbum en qüestió a través de declaracions del seu propi autor i tot un seguit de peces interpretades en directe. Vegin-lo aquí.

Flors de colors

Hipnòtic, oníric i per damunt de tot brillant -mai més ben dit- el videoclip de "La la la les llums", la peça que titula el darrer single d'El Sistemä Suec (2014, El Mamut Traçut). Llum, molta llum, formes etèries i colors en constant metamorfosi. Poesia minimalista, un ritme protokraut i electrònica de baixa fidelitat. El clip l'han dirigit Jorge Saravia i Anna Blázquez per a Produccions Astupendes. Visionin-lo aquí.