Mightmare

Mightmare, amb River Shook, segona per l'esquerra - foto Danny Phantom.

Va quedar clar de bon principi que Sarah Shook era una artista cridada a desafiar estereotips i a trencar barreres a tots els nivells. Una cantant de country que citava l'ètica punk com a far de referència i que, sense necessitat d'inventar-se la sopa d'all, ha anat lliurant algunes de les obres més fresques de la música d'arrel nord-americana facturada durant l'última dècada. Ho ha fet al capdavant de Sarah Shook & The Disarmers, un combo que refermava l'any passat el seu potencial tot lliurant un àlbum de la mida de "Nightroamer" i presumint d'un directe tan sòlid com el que va desplegar el mes de setembre en una apoteòsica actuació a Barcelona.

Poques setmanes després d'aquell concert, Shook va fer un altre pas endavant i va presentar Mightmare, un nou projecte amb el qual creixia artísticament però també personalment –completen la formació Blake Tallent (guitarra, sintetitzadors), Ash Lopez (baix) i Ethan Standard (bateria)-. D'entrada, adoptava el nom de River Shook per refermar la seva condició de persona no binària –és prou conegut el seu activisme a favor de la causa LGTBI-. I en el terreny musical abraçava les coordenades del rock alternatiu més clarobscur i atmosfèric. El que beu del post-punk, el dream pop i la cold wave.

El combo va debutar la tardor passada amb "Cruel Liars" (2022). Un primer àlbum que de ben segur haurà desconcertat a més d'un(a), i on figuren arguments de pes com "Come what May", "Saturn Turns" o "Easy". I abans d'acabar l'any ja havia completat una gira pels Estats Units on Shook feia doblet cada nit: primer actuava amb Mightmare i després ho feia al capdavant dels Disarmers –amb els quals segueix girant a hores d'ara-. Incansable jornalera de la música al marge de tendències i etiquetes, persona lliure que viu més enllà de la norma, amb tota seguretat una de les criatures més fascinants del panorama musical contemporani.

Més informació:

Mightmare  /  Pàgina web