Rootsound Fest IV
La Textil, Barcelona
11 de setembre de 2022
Declarava Sarah Shook en una entrevista recent que no havia quedat del tot satisfeta amb el resultat final del seu darrer disc amb The Disarmers, el molt notable "Nightroamer" (2022). En un acte d'honestedat que honrava l'autora sense desvirtuar en cap cas l'obra en qüestió, la de Carolina del Nord venia a dir que l'àlbum pateix d'un excés de producció i que ella hauria preferit uns acabats més similars als dels seus dos primers treballs –"Sidelong" (2015) i "Years" (2018)-. Certament, un pot entendre perfectament a què es referia quan escolta en directe peces com "If It's Poison" o, sobretot, "Been Lovin' You Too Long".
Aquesta última, molt més que un single en potència, va segellar la nit passada un dels grans moments de l'actuació que Shook i els Disarmers van oferir a la sala La Textil de l'Eixample barceloní, concert emmarcat dins de la programació del quart Rootsound Fest. I ho va fer guanyant injecció elèctrica i embranzida punk rock, defugint les dinàmiques amables de la versió d'estudi i situant-se en coordenades on podien ressonar uns Drive-By Truckers o fins i tot uns Replacements. D'altra banda "If It's Poison", balada soul amb deliciós regust anyenc, es va enfilar fins a cotes inèdites a l'estudi i va culminar amb un atac frontal de robust hard rock que va apuntar cap a nous horitzons.
També títols com "Please Be a Stranger", "Somebody Else" o una irresistible "No Mistakes" van ser plats forts d'un repertori que va alternar la collita recent amb un fons d'armari encara tan vigent com el que poden formar "Fuck Up", "New Ways to Fail", una colpidora "Dwight Yoakam" o aquell "Good as Gold" que va obrir el concert i que segueix essent molt més que un diamant en brut –s'ha de tenir valor, i Shook en va sobrada, per despatxar de bon principi un dels reclams més grans del cançoner propi-. Va tancar el tram central del set amb una expansiva jam instrumental de rock psicodèlic al més pur estil d'uns Blue Cheer –novament, eixamplant horitzons- abans de rematar la feina, en tanda de bisos, amb els aires rockabilly de "Damned If I Do, Damned If I Don't".
A quatre anys del seu debut als escenaris barcelonins –7 de novembre de 2018 a l'enyorat Rocksound-, Shook ha deixat de ser una promesa a l'alça de la música country per confirmar-se com un valor de ple dret del rock d'arrel més genuïnament nord-americana. Les seves cançons són tan incontestables com una actitud escènica que no admet cap mena de dubte –gairebé una trentena de peces despatxades en poc més d'una hora i mitja, l'una darrere l'altra i sense perdre el temps amb presentacions i comentaris protocolaris-. I per postres compta amb el suport d'una banda sòlida i versàtil com ella mateixa. El futur serà seu o no ho serà, però en clau de present n'hi ha molt pocs que li puguin plantar cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada