Ben E. King (1938-2015)

BEN E. KING

(1938-2015)

En total, se'n comptabilitzen més de 400 versions. N'hi ha que fan vergonya, n'hi ha d'acceptables i fins i tot n'hi ha de molt bones, però l'original es manté a anys llum de tota la resta. Parlo d'"Stand by Me", assignatura bàsica en composició pop, pilar canònic de la música dels darrers cent anys i mostra inequívoca de com l'art pot superar totes les barreres socials i racials inventades per l'home. I és clar, la composició més popular de qui ens ocupa. Però no l'única, ni molt menys. Jo, per exemple, em quedo amb "I Count the Tears" -el més profund lament adolescent fet eterna simfonia pop- i "This Magic Moment" -o com construir tota una catedral sònica sobre quatre acords-, dels primers Drifters. Els de Ben E. King, és clar. En pau descansi.

Stand by Me

La lletra d'"Stand by Me", el clàssic de Ben E. King, Jerry Leiber i Mike Stoller, impresa en un DIN A4 i llençada al terra en algun lloc de Granollers. Ignoro qui l'ha perdut, o qui se n'ha volgut desfer, i com ha acabat arribant fins on jo l'he trobat, però em sembla una imatge evocadora i, si m'ho permeten, metafòrica. De vegades, tinc la sensació que la cultura es troba en aquesta societat nostra tan abandonada, oblidada, desprotegida i trepitjada com aquest paper. When the night has come, and the land is dark...