Peggy Scott-Adams (1948-2023)

PEGGY SCOTT-ADAMS
(1948-2023)

Se la solia anomenar The Lady with the Big Voice, i efectivament el seu timbre vocal era tan imponent com captivador. Nascuda el 1948 a Pensacola, Florida, Peggy Scott-Adams –coneguda al principi de la seva trajectòria professional com a Peggy Scott- va començar la seva carrera girant amb Ben E. King i durant la segona meitat dels 60 va destacar a l'òrbita soul amb una sèrie de senzills gravats i signats a duet amb Jo Jo Benson. Durant els 70 es va retirar del negoci discogràfic i es va dedicar a cantar en bars i restaurants, i ja durant els 90 va tornar a l'estudi i va començar a gravar àlbums pel seu compte, acostant-se també a registres com el gòspel. Ha mort a l'edat de 74 anys.

Charlie Thomas (1937-2023)

CHARLIE THOMAS
(1937-2023)

A mig camí de registres com el soul, el rhythm & blues o el doo-wop, The Drifters van ser una de les bandes vocals més genuïnes i alhora reconegudes de finals dels 50 i durant bona part de la dècada dels 60 –també la rampa de llançament de Ben E. King, però aquesta és una altra història-. Charlie Thomas va ser un dels components del grup durant els seus anys essencials.

Hi va entrar el 1958, quan George Treadwell, mànager del combo, en va expulsar els membres originals i va renovar la formació, i en va sortir el 1967. Pel camí va gravar bona part dels èxits de la banda, posant la veu solista en pistes tan irresistibles com "Sweets for My Sweet", de 1961. En anys posteriors va girar amb diversos conjunts que reivindicaven el llegat Drifter sense arribar a ser oficials. Ha mort a l'edat de 85 anys.

Ben E. King (1938-2015)

BEN E. KING

(1938-2015)

En total, se'n comptabilitzen més de 400 versions. N'hi ha que fan vergonya, n'hi ha d'acceptables i fins i tot n'hi ha de molt bones, però l'original es manté a anys llum de tota la resta. Parlo d'"Stand by Me", assignatura bàsica en composició pop, pilar canònic de la música dels darrers cent anys i mostra inequívoca de com l'art pot superar totes les barreres socials i racials inventades per l'home. I és clar, la composició més popular de qui ens ocupa. Però no l'única, ni molt menys. Jo, per exemple, em quedo amb "I Count the Tears" -el més profund lament adolescent fet eterna simfonia pop- i "This Magic Moment" -o com construir tota una catedral sònica sobre quatre acords-, dels primers Drifters. Els de Ben E. King, és clar. En pau descansi.

Stand by Me

La lletra d'"Stand by Me", el clàssic de Ben E. King, Jerry Leiber i Mike Stoller, impresa en un DIN A4 i llençada al terra en algun lloc de Granollers. Ignoro qui l'ha perdut, o qui se n'ha volgut desfer, i com ha acabat arribant fins on jo l'he trobat, però em sembla una imatge evocadora i, si m'ho permeten, metafòrica. De vegades, tinc la sensació que la cultura es troba en aquesta societat nostra tan abandonada, oblidada, desprotegida i trepitjada com aquest paper. When the night has come, and the land is dark...