BEN E. KING
(1938-2015)
En total, se'n comptabilitzen més de 400 versions. N'hi ha que fan vergonya, n'hi ha d'acceptables i fins i tot n'hi ha de molt bones, però l'original es manté a anys llum de tota la resta. Parlo d'"Stand by Me", assignatura bàsica en composició pop, pilar canònic de la música dels darrers cent anys i mostra inequívoca de com l'art pot superar totes les barreres socials i racials inventades per l'home. I és clar, la composició més popular de qui ens ocupa. Però no l'única, ni molt menys. Jo, per exemple, em quedo amb "I Count the Tears" -el més profund lament adolescent fet eterna simfonia pop- i "This Magic Moment" -o com construir tota una catedral sònica sobre quatre acords-, dels primers Drifters. Els de Ben E. King, és clar. En pau descansi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada