Sturgill Simpson, en clau de bluegrass

Doncs sí, Sturgill Simpson també ha vist frustrats durant l'últim any els seus plans de sortir de gira a causa de la pandèmia. I sí, ho han endevinat vostès, també ha aprofitat el de Kentucky l'aturada forçada per impulsar un d'aquells projectes que probablement ni tan sols s'haurien arribat a plantejar en condicions pretèrites. Tot i que, per sort, en aquest cas ens trobem davant d'una sèrie de gravacions que podrem seguir degustant i gaudint al llarg dels anys sense necessitat de recordar el context en què es van concebre.

Concretament, Simpson ha aprofitat el temps mort reinterpretant el seu propi cançoner a ritme de bluegrass en el seu vessant més pur i fidel a la tradició. Parlem d'un dels repertoris essencials del country contemporani, traslladat a un estil que qui ens ocupa bé pot conèixer a la perfecció pel simple fet de ser de Kentucky. Ha batejat el projecte com a "Cuttin' Grass", amb dos primers volums que va veure la llum a finals de l'any passat sota els títols respectius de "The Butcher Shoppe Sessions" i "Cowboy Arms Sessions". I sonen tan frescos, que tant de bo en vagin caient més durant els propers mesos.

Disponibles a Bandcamp.

Margo Price - "That's How Rumors Get Started" (2020)

Advertia Margo Price en una entrevista recent que el seu tercer disc podria descol·locar o fins i tot molestar a aquell segment (aparentment majoritari) del seu públic que fins ara l'havia contemplat com una nova candidata a resseguir els itineraris de Loretta Lynn, Emmylou Harris i companyia. Un cop escoltat "That's How Rumors Get Started" (2020), un pot entendre perfectament a què es referia però alhora entendre que no n'hi havia per tant. Que la de Nashville ha evolucionat, tal i com és llei de vida, però les seves arrels segueixen tan a la vista com el primer dia.

El més significatiu d'aquest nou treball és el fet d'haver-se allunyat del paraigües de Jack White i Third Man Records per buscar l'empenta de Loma Vista –segell amb línia directa amb els més alts departaments de la indústria del disc-, la qual cosa no vol dir que hagi renunciat a seguir essent l'ànima rebel i inconformista que ha definit una trajectòria vital i artística digna d'un biopic dels bons. D'entrada, són bones notícies que hagi comptat amb tot un Sturgill Simpson a la producció, i que a l'estudi l'hagin acompanyat valors tan segurs com Matt Sweeney (Zwan, Iggy Pop), Benmont Tench (Tom Petty and The Heatrbreakers) o Pino Palladino (The Who).

Una llista de col·laboradors il·lustres amb tants peus en la tradició nord-americana com en el rock de més alta volada, i que d'alguna manera han deixat empremta en un àlbum que apunta enlaire amb himnes de vocació massiva com un "Letting Me Down" que sona a Petty i els Heartbreakers pels quatre costats. Un plàstic que fins i tot flirteja amb el vessant més pop de la Music City ("Stone Me" i els seus aires a Dixie Chicks), però més enllà d'això segueix essent el testimoni de qui les ha vist passar de tots colors abans d'arribar fins aquí. En aquest sentit, pistes com l'elèctrica "Twinkle Twinkle" no tan sols haurien de convèncer el públic de la pròpia Price, sinó que haurien d'apel·lar també a parròquies com la de Larkin Poe.


Nota: Si bé "Tha'ts How Rumors Get Started" hauria d'haver vist la llum aquest mes de juny, la seva sortida s'ha posposat fins al 10 de juliol a causa de l'emergència sanitària.

In Bloom

Sturgill Simpson.

"In Bloom", la cançó de Nirvana transformada en una malencònica i nocturna balada country. O com agafar una peça aliena, donar-li la volta i integrar-la al repertori propi per molt allunyat que aquest es pugui trobar del registre original. Això és el que ha fet Sturgill Simpson tot emmarcant la composició de Kurt Cobain en un disc, "A Sailor's Guide to Earth" (2016, Atlantic), que parteix de metàfores marineres per a abordar sentiments com l'enyorança. Dit això, i malgrat el to general del disc, cal apuntar que temes com l'inicial "Welcome to Earth (Pollywog)" suposen autèntiques injeccions vitamíniques.