Clarence Avant (1931-2023)

CLARENCE AVANT
(1931-2023)

A menys d'una setmana del traspàs de Sixto Rodriguez, ha mort també Clarence Avant, tot un magnat del negoci del disc que va arribar a ser president de Motown i que molts recordaran com a fundador de Sussex Records, el segell que va publicar els dos àlbums de Rodriguez –"Cold Fact" (1970) i "Coming from Reality" (1971)-. Sí, Avant era aquell senyor a qui el documental de Malik Bendjelloul –"Searching for Sugar Man" (2012)- va retratar com una mena de gàngster –ell s'hi va posar bastant bé, val a dir-. Millor li va anar descobrint a tot un Bill Withers, que va donar a la seva disquera èxits com "Ain't No Sunshine" o "Lean on Me", de 1971 i 1972 respectivament. Altres noms destacats del catàleg de Sussex van ser The Presidents i Dennis Coffey, qui va exercir a més com a productor –treballant, entre d'altres, amb el mateix Rodriguez-. Avant també va tenir un documental centrat en la seva figura, "The Black Godfather" (2019), dirigit per Reginald Hudlin.

Les obres completes de Bill Withers

Bill Withers (1938-2020) - Foto Michael Ochs/Getty Images.

Fa de mal dir si ha estat la casualitat el factor que pràcticament ha fet coincidir la mort de Bill Withers amb la primera edició conjunta dels nou discos que va publicar al seu dia. Si la gent de Sony Legacy, segell responsable de la caixa "The Complete Sussex and Columbia Albums" (2020), portava gaire temps preparant aquest exhaustiu repàs a la trajectòria d'una de les veus més reconeixibles i alhora singulars del soul de la dècada dels 70, o si l'edició de torn respon tan sols a l'oportunisme de qui vol esprémer la frescor del difunt.

Sigui com sigui, la caixa en qüestió suposa una bona ocasió de (re)descobrir l'obra de Withers més enllà de títols tan evidents però encara definitius com "Ain't No Sunshine" o "Lean on Me", emmarcats respectivament als seus dos primers àlbums per a Sussex Records, "Just as I Am" (1971) i "Still Bill" (1972). També va ser Sussex la disquera encarregada de publicar "Live at Carnegie Hall" (1973), document en directe enregistrat en un emplaçament pràcticament fet a mida d'un discurs com el de qui ens ocupa.

A partir d'aquest punt, i a través dels diferents plàstics publicats ja sota el paraigües de Columbia, el neòfit podrà contemplar l'evolució d'un artista que es va anar adaptant a cada nova circumstància fins que, després del crepuscular "Watching You, Watching Me" (1985), va decidir retirar-se d'un negoci que ja no el motivava i on es trobava fora de lloc. Una declaració de principis i un acte de coherència que Withers mantindria fins al final dels seus dies.