Guitarra, baix i bateria - Programa 236

Big Thief - Foto Dustin Condren.

Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de The Muffs, Big Thief, Emily Jane White, Marinho, Miquel Vilella i Aoife Nessa Frances. Repàs a la programació del 25è Minifestival de Música Independent. I música a la pantalla amb "Brighton Rock", "Performance" i "Ford vs. Ferrari". Disponible en podcast.

Miquel Vilella - "Els fans de l'amor nord-americà" (2020)

La nota de premsa del quart elapé de Miquel Vilella comença amb una reflexió al voltant del significat de la paraula 'fan'. Un fan, apunta el text en qüestió, és "una persona que dedica el pensament i l'atenció a allò que li agrada i ho fa a tota hora: abans d'anar a dormir i quan es lleva al matí, quan passeja, quan dina, quan sopa". Una introducció de la qual es poden extreure ràpidament dues conclusions en positiu. La primera, que al músic i compositor de Reus no li agrada anar al gra, que per a ell el més important no és arribar al final de cap trajecte sinó gaudir del propi trajecte i transitar-lo sense pressa. La segona, que Vilella és un fan amb totes les lletres de la música entesa com a art i com a ofici.

Són dues conclusions, és clar, a les quals un també pot arribar després d'haver escoltat l'àlbum en qüestió. Perquè "Els fans de l'amor nord-americà" (2020, Satélite K/Kzoo) suposa una nova mostra d'amor incondicional cap a la música pop en la seva concepció més elegant i sofisticada, també artesanal, la que enllaça Brian Wilson i els Zombies amb Belle & Sebastian i The Divine Comedy. I alhora és el fruit d'un procés de composició i producció no planificat, on cada moviment ha estat fruit de l'instint, del moment, de les circumstàncies o de tot plegat. El resultat és un disc que sona a Miquel Vilella pels quatre costats, el successor lògic d'aquella declaració de principis i d'intencions que va esdevenir "La Línia Màgica" (2017), però també un plàstic més fresc i immediat que el seu predecessor.

Compost al districte barceloní de Ciutat Vella –actual base d'operacions del reusenc- i enregistrat a mig camí d'un pis del Raval i de l'estudi Blind Records, "Els fans de l'amor nord-americà" trepitja fort de bon principi amb l'èpica expansiva d'un "Tu i jo som multitud" que aproxima les atmosferes dels primers U2 a les fites més massives d'uns Arcade Fire. Pas previ a l'embranzida gairebé punk de la peça titular, un dinàmic rock'n'roll amb una tornada de les que s'enganxen a la primera i ja no es deixen anar. Són les cartes de benvinguda d'un conjunt on també sobresurten autèntics exercicis d'orfebreria pop com "L'any que ve, Jerusalem", "Petit episodi en la menor" o "Hipnotitzador de càmping", aquest últim amb una mètrica Northern Soul de les que posen pistes senceres de potes enlaire.


Més informació:

Miquel Vilella  /  Pàgina web  /  Spotify

Primer avançament del nou disc de Miquel Vilella

Fan declarat de l'amor nord-americà.

Sort en tenim dels músics que van a la seva, que no segueixen cap altre ritme que aquell que imposen els seus propis instints creatius i necessitats artístiques. Ja fa més d'un any i mig que Miquel Vilella va tancar per la porta gran la gira de presentació del seu celebrat tercer àlbum, "La Línia Màgica" (2017), aquell treball que el va refermar més que com un dels grans compositors de cançons pop en català, com un dels artesans amb totes les lletres de la cançó a l'òrbita independent de casa nostra.

No és que des d'aleshores hagi parat quiet el tarragoní, que s'ha dedicat a donar forma al que serà el seu quart disc. Un plàstic que no podrem escoltar fins ben entrat el mes de gener, però del qual ha avançat una peça de títol brillant i factura d'allò més urgent, "Els fans de l'amor nord-americà". Tres minuts de pop torrencial però amb aquell punt de sofisticació marca de la casa, fruit d'un procés de producció en què Vilella ha evitat fer plans i ha deixat que les coses simplement passessin. I sens dubte una bona carta de presentació del que podria ser el primer gran llançament discogràfic de 2020.

Final de gira de Miquel Vilella

MIQUEL VILELLA

Guitar BCN @ BARTS Club, Barcelona

27 d'abril de 2018

Miquel Vilella és un d'aquells músics pels quals el fet de deixar-se la pell a l'escenari no és un tòpic sinó una vocació. El de Reus va culminar la nit passada la gira de presentació del seu segon disc, "La Línia Màgica" (2017), en la intimitat d'un club i amb el respectable gairebé a tocar dels seus dits. Però des del primer moment va defensar el repertori amb la convicció, les ganes i la presència de qui té al davant un estadi ple a vessar. I no n'hi havia per menys tenint en compte la naturalesa expansiva, èpica en ocasions, d'unes cançons que en directe rebaixen sofisticació per a guanyar urgència i, sobretot, punch -més Pete Townshend (o Roger Daltrey) que no pas Brian Wilson, per entendre'ns-. Conscient potser de la titànica tasca que suposaria traslladar a l'escenari els elevats arranjaments que defineixen la seva obra a l'estudi, Vilella va optar per injectar nervi i electricitat al cançoner amb una formació bàsica de guitarra, baix i bateria. I el procés va funcionar tan bé que el repertori no tan sols no se'n va ressentir sinó que puntualment va arribar a sortir-ne prou reforçat. Com a mostra "Els amants salvatges", que va adquirir la urgència dels primers Jam. O la peça titular del disc, que semblava per moments un crescendo dels Who de finals dels 60. O "La roca negra", que va dibuixar paisatges desèrtics i fronterers a mig camí de Love i Calexico. Més fidel a la versió d'estudi va manifestar-se la climàtica "Tot meu", aires de festa per a tancar un capítol intens en una trajectòria que apunta a l'alça.

Recomanació: Miquel Vilella a BARTS Club

A aquestes alçades no resulta exagerat afirmar que "La Línia Màgica" (2017) és una de les millors coses que li han passat durant els darrers temps a la música pop cantada en català. Un àlbum fresc, elegant, sofisticat i amb una clara vocació de transcendir més enllà del seu propi àmbit lingüístic. Una obra d'artesania pop que s'emmiralla en clàssics com Brian Wilson o Van Dyke Parks, i que durant l'últim any ha portat el seu autor, Miquel Vilella, per escenaris d'arreu del país. Una gira que culminarà aquest divendres, 27 d'abril, amb un concert molt especial al BARTS Club i en el marc del festival Guitar Bcn. Més informació i entrades aquí.

"Aixopluc", nou single de Miquel Vilella

Ja fa un any que Miquel Vilella va lliurar aquell tractat de pop plusquamperfet que és "La Línia Màgica" (2017), i ara publica el que ja s'ha anunciat com a últim single de l'àlbum. "Aixopluc" és la tercera peça del disc, i la seva història va començar quan l'arquitecte David Tapias va reptar Villella a passar-se uns dies tot sol en un refugi de muntanya perdut enmig del Priorat. Dit i fet, el reusenc se n'hi va anar i va tornar-ne amb una peça musical que finalment no va entrar a l'àlbum. I el que és més important, amb la inspiració per compondre una cançó sobre el que suposa trobar un sostre en un indret remot i inhòspit. "Aixopluc", el títol del single, no tan sols resumeix aquesta idea sinó que a més és el nom de l'estudi de Tapias. Per tant, tot encaixa. Poden escoltar el single (i el disc) aquí. Per cert, Miquel Vilella s'acomiadarà de "La Línia Màgica" amb un concert de final de gira que promet ser molt especial. Tindrà lloc el 27 d'abril a la sala BARTS i en el marc del festival GuitarBcn.

Miquel Vilella entre compactes i vinils

MIQUEL VILELLA

Disco 100, Barcelona

27 de maig de 2017

"Temples de la música", d'aquesta manera qualificava Miquel Vilella les botigues de discos, espais per on aquests dies està duent a terme una sèrie de concerts de petit format per a presentar el segon plàstic que signa amb el seu nom, tot un tractat de pop plusquamperfet titulat "La Línia Màgica" (2017, METrecords). Cada concert el realitza amb l'únic suport d'un segon guitarrista, la qual cosa permet redescobrir el seu cançoner en un estat més cru, pròxim i immediat. I a cada establiment per on passa hi assisteix acompanyat d'algun periodista musical que s'encarrega de presentar-lo a ell i a la seva obra, arrodonint així l'acte i contextualitzant l'actuació. Ahir va ser el torn de Disco 100, una de les disqueries amb més història i tradició de Barcelona, on Yeray S. Iborra va exercir com a mestre de cerimònies. Una conversa distesa entre amics i tota una bateria de perles pop que els presents vam poder degustar envoltats de compactes i vinils. Un gustàs, no cal dir-ho.

MIQUEL VILELLA: “En un context de crisi, la gent es reivindica estimant-se i creant el seu propi teixit social”

Fan dels fans de la música - Foto Carles Fargas.

Hi va haver un temps en què alguns ens imaginàvem que el futur de la música pop cantada en català seria aquest. Discos frescos, elegants i amb un elevat grau de sofisticació. El temps no ens ha acabat de donar la raó i la tendència ha estat una altra, però per sort ens queden excepcions tan honorables com Miquel Vilella, que s'acaba de treure de la màniga un àlbum d'alta volada on reivindica l'amor com a motor de la història humana. Es titula "La Línia Màgica" (2017, METrecords), i aquesta setmana en parlo amb el propi Vilella en una entrevista a B-Magazine.