![]() |
| This Heat. |
A la mateixa pàgina i en el marc d'un breu qüestionari, un dels excomponents de la banda londinenca, el bateria Charles Hayward, aporta la seva pròpia visió del fenomen punk i de passada arrodoneix la tesi plantejada per Dale. "Nosaltres ja tocàvem en directe quan el punk va esclatar", recorda, "i ens van cridar molt l'atenció frases com 'No Elvis, Beatles or The Rolling Stones'. Malauradament, a l'hora de la veritat tota aquella música sonava com Chuck Berry accelerat. El DIY ja feia temps que havia arribat de la mà dels improvisadors europeus, Sun Ra o bandes alemanyes com Can i Faust, i la major part de la música punk no representava aquell mateix compromís a nivell sonor". La frase en qüestió, 'No Elvis, Beatles or The Rolling Stones', la cantaven The Clash en ple 1977. Tan sols dos anys més tard, ells mateixos s'impregnarien de la inabastable herència del rock'n'roll prepunk per a perfilar la que esdevindria una de les obres capitals no tan sols del punk i el post-punk sinó de la segona meitat del segle XX, "London Calling" (1979).
