All ages power pop!

The Rubinoos.

THE RUBINOOS + SUZY & LOS QUATTRO

Sala Apolo, Barcelona

21 de gener de 2017

S'havia anunciat l'enèsima visita dels Rubinoos a Barcelona com un concert per a totes les edats. Un esdeveniment pensat perquè els seguidors més o menys veterans de la banda californiana poguessin assistir-hi acompanyats dels seus fills, però sobretot perquè aquests últims poguessin accedir a un concert de rock'n'roll amb la mateixa naturalitat amb la qual accedeixen a un museu, a un cinema o a un parc d'atraccions. No es tractava en absolut d'adaptar el repertori o les formes al públic infantil, sinó tan sols d'avançar l'horari i interpretar per a famílies senceres el mateix cançoner que nit rere nit degusten públics exclusivament adults. En altres paraules, no cal infantilitzar la música per tal que els més petits l'entenguin i la gaudeixin: tan sols cal procurar que hi puguin accedir. Un deu per tant per a Producciones Barbudas, responsable tant d'aquest concert com de la gira estatal que els Rubinoos culminaven ahir a l'Apolo.

Però comencem pel principi, perquè els de Berkeley desembarcaven a la Ciutat Comtal acompanyats d'una de les bandes més solvents del power pop autòcton. Uns Suzy & Los Quattro que enfilen la seva segona dècada de vida amb tot l'ofici de qui ha voltat per mig món -busquin vídeos de les seves apoteòsiques actuacions al Japó i ho entendran-, però sense perdre un sol gram d'aquella frescor que els manté a data d'avui com un exemplar gairebé únic en la seva espècie. Al llarg de mitja hora van oferir un repàs llampec a un repertori on els hits potencials es compten a grapats, van avançar peces del seu imminent nou plàstic, van versionar The Sweet ("Fox on the Run") i es van acomiadar amb la sempre infal·lible "Lipstick to Japan".

Els Rubinoos van escalfar motors al ritme de "Mr. Sandman", el clàssic de les Chordettes traslladat al terreny propi, per a seguir amb tota una bateria de dards de precisió com "I Wanna Be Your Boyfriend", "Peek-A-Boo" o "Rock and Roll Is Dead", amanits amb oportunes revisions de títols aliens com "Sheena Is a Punk Rocker" (Ramones), "Shake Some Action" (Flamin' Groovies) o "Sugar, Sugar" (The Archies). Amb solvència i ofici, però gaudint l'escenari com si encara fossin adolescens i amb les harmonies vocals marca de la casa tan afinades com el primer dia. Fins i tot van tenir temps de recordar-se del recentment proclamat president dels Estats Units, Donald Trump: "La nostra manera de fer Amèrica gran un altre cop és tancar-lo en un coet i enviar-lo a orbitar al voltant del sol", va ironitzar Tommy Dunbar abans que la banda enfilés una dinàmica revisió de "Telstar", el hit estratosfèric dels Tornados. Al mal temps bona cara i, a poder ser, una bona dosi de refrescant power pop.

The Rubinoos: "El Top 40 actual és molt avorrit"

Foto Manuel Peris.

Torna als nostres escenaris una de les bandes més entranyables de les passades cinc dècades. The Rubinoos, artesans per excel·lència de la cançó pop més fresca i contagiosa, pilars gairebé fundacionals d’allò que anomenem power pop i autors de discos tan rodons com l’encara flamant “45” (2014). Actuaran el proper 21 de gener a la sala Apolo, en horari de tarda (17,30h.) perquè puguin assistir al concert públics de totes les edats i amb uns teloners d’autèntic luxe com són els també incombustibles Suzy & Los Quattro. Jon Rubin i Tommy Dunbar, veus, guitarres i membres fundadors de la històrica banda californiana, responen per via electrònica al qüestionari d'un servidor. Una entrevista que poden llegir a B-Magazine.