 |
| Des dels marges - Foto Nicole Walker. |
Parlaven algunes cròniques del Mad Cool 2019 d'un grup punk totalment desvergonyit que estava oferint un dels grans concerts d'aquell any des d'un escenari petit al mateix temps en què Rosalía ho estava literalment petant davant les multituds festivaleres a l'escenari principal. L'anècdota il·lustra perfectament l'essència d'una banda que també ha començat a petar-ho pel seu compte, si bé des dels marges i sense aparentment haver-se immutat per res del que passi més enllà de la distància que els separa d'un públic –el seu- tan àvid de noves sensacions com d'emocions fortes.
Viagra Boys són suecs i toquen post-punk. Però no aquell post-punk que durant la primera dècada del segle XXI va esdevenir opció preferent de bandes sonores d'anuncis de temporada, sinó post-punk del que molesta, incomoda i es fot de tot i de tothom. Post-punk entès a la manera de PiL, The Fall o The Birthday Party. Van debutar el mateix 2019 amb
"Street Worms", un primer àlbum que ja deixava clares les coses, i enguany han rematat la feina amb
"Welfare Jazz", on acaben d'afinar la punteria amb talls com
"Ain't Nice" o
"Toad". Menció a part mereix la seva hipnòtica lectura d'
"In Spite of Ourselves", original de
John Prine, a duet amb
Amy Taylor (Amyl and The Sniffers).
Més informació:Viagra Boys /
Pàgina web
