Es commemoren avui 50 anys de la publicació de
"Let's Stay Together" (1972), el quart àlbum d'
Al Green, i també el treball que va fer enlairar la seva trajectòria fins a consolidar-lo com un dels noms capitals del soul de Memphis (i més enllà) durant la dècada dels 70. Producció de
Willie Mitchell. Músics de sessió tan solvents com
Al Jackson Jr. (Booker T. & the M.G.'s) a la bateria,
Wayne Jackson a la trompeta o
Charles Hodges a l'orgue Hammond. I per descomptat cançons tan rodones com la que titula el plàstic, la més reconeguda del repertori del seu autor i un dels clàssics més indiscutibles de la història de la música afroamericana.
"Let's Stay Together", la cançó, conté tota l'essència del soul més elegant i genuí de Memphis. Ideal per prendre un còctel amb poca llum, dècades més tard va esdevenir un dels plats forts de la banda sonora de "Pulp Fiction" (1994) –refermant el bon gust de l'aleshores ascendent Quentin Tarantino a l'hora d'ambientar musicalment les seves pel·lícules-. Publicada com a single el novembre de 1971, va ser el principal reclam d'un àlbum on també figuraven peces menys recordades però igualment reivindicables. Com a mostres, "La-La for You", "So You're Leaving", "What Is This Feeling" o "I've Never Found a Girl (Who Loves Me Like You Do)". Francament, podríem enumerar el disc sencer. No té desperdici.
