Jim Stewart (1930-2022)

JIM STEWART
(1930-2022)

De quan un segell discogràfic podia arribar a identificar tota una ciutat –o gairebé-. Si Detroit va tenir la fàbrica de hits de Motown, el soul amb accent de Memphis es va definir als estudis d'Stax Records al 926 d'East McLemore Avenue. Un antic cinema reconvertit en la base d'operacions d'una disquera que es va situar a l'avantguarda de tot un gènere musical i al voltant de la qual es va gestar una comunitat d'artistes simplement irrepetible.

Eddie Floyd, Otis Redding, Sam & Dave, Rufus i Carla Thomas, Isaac Hayes, Albert King o Arthur Conley, entre molts altres, van publicar els seus discos a través d'Stax o de la seva subsidiària Volt. A tots ells cal sumar-hi les tres bandes d'estudi de la casa, els Mar-Keys, Booker T. & the M.G.'s i els Bar-Kays, i artistes d'Atlantic com Wilson Pickett, que també anaven a Stax a gravar els seus discos mentre les dues companyies van mantenir un acord de distribució que es va trencar el 1968 –iniciant la fase d'inestabilitat que va acabar forçant el tancament d'Stax-.

Ha mort Jim Stewart, fundador del segell juntament amb la seva germana, Estelle Axton –les dues primeres lletres dels seus cognoms formen el terme Stax-. Figura essencial per entendre l'evolució de la música soul, menys coneguda és la seva passió pel country i el rockabilly. De fet, l'embrió d'Stax havia estat Satellite Records, una discogràfica fundada el 1957 per publicar discos d'aquests gèneres. També havia tocat el violí amb una banda local de country, els Canyon Cowboys. Tenia 92 anys.

Howard Grimes (1941-2022)

 
HOWARD GRIMES
(1941-2022)

Juntament amb Al Jackson Jr. (Booker T. & The M.G.'s), Howard Grimes va ser durant la dècada dels 70 el bateria titular de la sempre solvent Hi Rhythm Section, la banda de la casa de Hi Records, històrica discogràfica de soul i rhythm & blues fundada a Memphis per Willie Mitchell. Com a tal va tocar en discos de gegants com Al Green. Prèviament ja havia tocat amb altres figures com Rufus Thomas, amb qui havia debutat als escenaris amb tan sols 12 anys. Un cop dissolta la Hi Rhythm Section, va seguir treballant en diversos projectes amb els seus excomponents. Ha mort a l'edat de 80 anys.

Brighton 64 - "Más de lo mismo" (2022)

Els aniversaris rodons solen servir per passar revista a tot el quilometratge acumulat, però també són bones ocasions per fer un pas endavant de forma decidida. Brighton 64 fan totes dues coses a "Más de lo mismo" (2022, BCore), l'àlbum amb què celebren el seu 40è aniversari. Vuit revisions de clàssics de totes les èpoques del grup, una versió d'una peça que els va marcar durant els seus inicis –"Metadona" de Los Pistones- i, atenció, dues composicions noves de trinca que auguren a la històrica banda barcelonina un pròsper futur a curt termini.

Comencem parlant de les novetats, dos autèntics dards de precisió que conjuguen l'aguda sensibilitat pop marca de la casa amb les formes més urgents i directes del rock'n'roll. La primera és "Al final del huracán", una injecció d'energia positiva més necessària que mai en aquests temps d'incertesa, i una invitació a recuperar tot el temps perdut en un hipotètic món post-pandèmic. La segona és "La guitarra es mi fusil", un crit d'alerta contra l'ascens de l'extrema dreta amb ritme implacable i cites a referents tan compromesos socialment com Woody Guthrie, Kortatu, Billy Bragg, els Housemartins o The Clash.

I els clàssics? Doncs òbviament no hi són tots els que podria haver-hi, però tots els que hi són gaudeixen d'una segona joventut sense renunciar a les seves essències. Començant per aquell "En mi ciudad" que al seu dia es va quedar en un calaix –els germans Gil el van recuperar anys més tard amb Matamala-, culminant amb l'eterna "La Casa de la Bomba", que rebaixa revolucions i s'aproxima a les refrescants aigües del soul i el boogaloo –i incorpora al final la sempre oportuna "Haz el amor", adaptació del "Walking the Dog" de Rufus Thomas-, i passant per la versió en català de "Barcelona Blues" o la maduresa en el millor sentit de "Conflicto con tu ayer". Més del mateix, i tant que sí, però que bé que sona i que bé que segueix entrant.

300 programes de Guitarra, baix i bateria

The Clash - Foto Bob Gruen.

Guitarra, baix i bateria va celebrar la setmana passada els seus 300 programes amb una festa salvatge en antena. Barrence Whitfield, Flamingo Tours, Rufus Thomas, The Clash, els Fleshtones, Los Lobos, Lynyrd Skynyrd i els Rolling Stones, entre d'altres, van ser els convidats de Ricky Gil en aquest programa especial a la sintonia de Ràdio Silenci. Disponible en podcast.