Lies Adji Rachman (1945-2023)

LIES ADJI RACHMAN
(1945-2023)

El fenomen dels grups de rock de garatge formats exclusivament per noies al sud-est asiàtic durant la dècada dels 60 és digne d'estudi, i donaria per més d'una tesi. N'hi va haver molts, i de molt bons. I solien tenir ressò tant als seus propis països com en altres punts de la regió. Dara Puspita es van formar el 1964 a Indonèsia i van arribar a publicar gairebé una desena d'àlbums –i diversos singles- fins a la seva dissolució el 1974. Ens ha deixat Lies Adji Rachman, qui va ser-ne la guitarrista solista. Posteriorment va seguir tocant amb diferents projectes.

Compartint discos

En un moment en què és tendència compartir a les xarxes socials fotografies d'un mateix a l'edat 20 anys, jo sóc més partidari de compartir alguns dels discos que em vaig comprar amb aquella mateixa edat. Com que no cabrien tots en una sola captura, i posats a seleccionar, m'ha vingut de gust recordar que va ser precisament als 20 anys quan em vaig submergir de ple en allò que durant la dècada dels 60 s'havia anomenat garage rock –i que ho vaig fer en disqueries actualment tancades, i de la mà de botiguers que potser no acumulaven tanta informació com Discogs i Wikipedia però em tractaven com un amic-.

Els Barbarians, els Count Five, els Sonics, els Wailers (els de Tacoma), els Kingsmen i els Standells. I sis títols que encara m'acompanyen sovint i m'han donat moltes més alegries que qualsevol dels iPods o telèfons mòbils que he arribat a tenir. Sí, què hi farem, sóc d'aquells que pensen que les persones no ens definim per la nostra fotogènia sinó pels nostres hàbits. I en aquest sentit puc afirmar que el meu hàbit de comprar discos i les ganes de seguir descobrint música (i el que calgui) es mantenen tan inalterables avui com quan tenia 20 anys. I que duri.