Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Standells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Standells. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’octubre del 2022

50 anys de "Nuggets"

La nissaga 'Nuggets' en cd, amb l'artefacte original a sota a l'esquerra.
La bíblia del rock psicodèlic i de garatge. I per a moltíssims melòmans la porta d'entrada a la que durant molt de temps va ser una de les cares ocultes del rock'n'roll de la dècada dels 60. Avui fa 50 anys que Elektra Records va publicar la històrica recopilació "Nuggets" (1972), produïda per un jove Lenny Kaye –que aleshores es dedicava a escriure sobre música i que en un futur no gaire llunyà esdevindria el guitarrista de la banda de Patti Smith- i oportunament subtitulada "Original Artyfacts from the First Psychedelic Era".

La directriu era clara, reunir en un sol volum tota una sèrie de hits regionals dels estils en qüestió facturats als Estats Units durant la segona meitat de la dècada dels 60 –un període que en ple 1972 ja equivalia gairebé a la prehistòria-. I la selecció és tan canònica com aclaparadora. Dels Seeds als 13th Floor Elevators, dels Standells als Shadows of Knight, dels Blues Magoos a la Chocolate Watchand, dels Barbarians als Castaways, i dels Remains als Amboy Dukes d'un jove Ted Nugent, per citar-ne tan sols alguns, amb cançons que en molts casos van esdevenir clàssics de ple dret justament a partir de la seva inclusió a "Nuggets".

Un total de 27 peces repartides entre les quatre cares d'un vinil doble, que al seu dia havien esdevingut el primer esborrany del punk i que diverses generacions –com la del 77, sense anar més lluny- van poder descobrir justament de la mà del mateix Kaye. En dècades posteriors, Rhino va reeditar "Nuggets" com a punt de partida d'una sèrie amb diversos volums temàtics que van acabar donant peu a tres box sets tan essencials o més que aquella primera selecció. A destacar la caixa que amplia fins a quatre cd's l'àlbum original –inclòs al primer dels quatre compactes- i la seva continuació, "Nuggets II" (2001), centrada en allò que passava fora dels Estats Units durant el mateix període i on abunden les perles del més genuí freakbeat britànic.

dimarts, 21 d’abril del 2020

Compartint discos


En un moment en què és tendència compartir a les xarxes socials fotografies d'un mateix a l'edat 20 anys, jo sóc més partidari de compartir alguns dels discos que em vaig comprar amb aquella mateixa edat. Com que no cabrien tots en una sola captura, i posats a seleccionar, m'ha vingut de gust recordar que va ser precisament als 20 anys quan em vaig submergir de ple en allò que durant la dècada dels 60 s'havia anomenat garage rock –i que ho vaig fer en disqueries actualment tancades, i de la mà de botiguers que potser no acumulaven tanta informació com Discogs i Wikipedia però em tractaven com un amic-.

Els Barbarians, els Count Five, els Sonics, els Wailers (els de Tacoma), els Kingsmen i els Standells. I sis títols que encara m'acompanyen sovint i m'han donat moltes més alegries que qualsevol dels iPods o telèfons mòbils que he arribat a tenir. Sí, què hi farem, sóc d'aquells que pensen que les persones no ens definim per la nostra fotogènia sinó pels nostres hàbits. I en aquest sentit puc afirmar que el meu hàbit de comprar discos i les ganes de seguir descobrint música (i el que calgui) es mantenen tan inalterables avui com quan tenia 20 anys. I que duri.