Adéu a Ramon Folch i Camarasa

El passat 2 de gener ens deixava Ramon Folch i Camarasa, referent de les lletres catalanes. Escriptor i traductor, la seva obra pròpia va acumular nombrosos guardons i reconeixements i a la vegada es va encarregar de traduir obres d'autors tan universals com Hemingway, Orwell o F. Scott Fitzgerald. També va ser guionista dels còmics de Massagran. Avui el recordem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Blues Beatles

Les cançons dels Beatles interpretades a ritme de blues elèctric i urbà. Una fórmula que no es pot considerar en absolut novedosa -a aquestes alçades, el repertori dels Fab Four es deu haver adaptat a tots els gèneres i llenguatges musicals que els puguin passar pel cap-, però assoleix resultats extraordinaris a mans de Blues Beatles. Nom tan inequívoc com poc original per a un combo brasiler que es dedica a reinterpretar amb ofici i solvència el cançoner dels de Liverpool com si es tractés de vells estàndards del South Side de Chicago. Descobreixin-lo al seu web.

Narcís Perich - "Puigdemont" (2018)

Tot un cop de timó, el que ha fet Narcís Perich al seu primer disc d'estudi en cinc anys. Un "Puigdemont" (2018) de títol essencialment reivindicatiu per a una col·lecció de cançons que aborden de forma no necessàriament explícita alguns dels grans titulars dels darrers mesos tant en aquestes latituds com més enllà de les nostres fronteres. Un repertori que ha servit al cantautor maresmenc per deixar de banda la seva vessant més orgànica i enriquir el seu discurs amb essències pop que puntualment poden invocar referents com Brian Wilson, Burt Bacharach, Paul McCartney o, a una escala més propera, Miquel Vilella. Peces farcides de tonalitats lluminoses, melodies que alcen el vol i arranjaments de múltiples colors. L'àlbum inclou com a material extra tres peces dedicades al municipi d'Alella i a la seva cultura vinícola.

Ray Sawyer (1937-2018)

RAY SAWYER

(1937-2018)

Ray Sawyer va perdre un ull en un accident automobilístic quan tenia 30 anys i encara no havia format la que seria la banda de la seva vida. La qual cosa va determinar la seva estètica al capdavant dels mai prou reivindicats Dr. Hook & The Medicine Show. Una formació que va assolir xifres de rècord amb "The Cover of the Rolling Stone", una paròdia de la indústria del disc a ritme de desenfadat country rock. Eren els dies en què un no tan sols podia arribar a destacar amb una cançó com aquella, sinó fins i tot aparèixer a la portada de la revista en qüestió -i a la pantalla de la televisió- amb un ull tapat. Els dies, en definitiva, en què determinades industries culturals valoraven la singularitat en lloc de censurar-la. Sawyer ens va deixar el passat 28 de desembre a l'edat de 81 anys.

Memphis Lightning

Malgrat el que pugui indicar el seu nom no vénen de Tennessee sinó de l'estat de Maine, però les seves cançons semblen concebudes en algun punt no determinat del Sud més profund dels EUA. Memphis Lightning són tres músics que es dediquen a explorar sense reserves l'ampli ventall de la música d'arrels nord-americana. El seu repertori és un robust i vitamínic còctel de blues, country i rock'n'roll que hauria de cridar l'atenció de qualsevol seguidor d'Allman Brothers, Blasters, Southern Culture On The Skids, Grateful Dead o la Creedence. Descobreixin-los al seu web.

Blues & Boogie Reunion 2019

Luca Sestak, promesa boogie-woogie.

Torna la cita anual per excel·lència del boogie-woogie a casa nostra. La Nova Jazz Cava de Terrassa acollirà els propers dies 5 i 6 de gener la quinzena edició de BLUES & BOOGIE REUNION. Hi participaran veterans pianistes i joves promeses d'arreu d'Europa.

El boogie-woogie és un estil musical tan popular a priori com poc explorat a la pràctica. Un llenguatge musical sense el qual no s'entendrien nombroses manifestacions de gèneres com el blues, el jazz o el rock. I precisament per això, perquè malgrat la seva omnipresència segueix essent un gran desconegut, resulta tan necessària com lloable la tasca de festivals i certamens com Blues & Boogie Reunion. Una cita anual que proposa una aproximació rigurosa però amena al gènere, posant-lo en valor més enllà dels tòpics i aplegant durant dos dies tot un seguit de referents internacionals a la ciutat de Terrassa.

Enguany, sense anar més lluny, hi participaran pianistes de llarg recorregut com l'holandès Eric-Jan Overbeek i joves promeses com l'alemany Luca Sestak, a més del francès Julien Brunetaud, considerat com un dels grans referents del seu instrument a nivell europeu, i del duet de piano i veu que conformen Christian Christl i Scarlett Andrews. En el capítol autòcton destaca un any més la presència del terrassenc Lluís Coloma, figura de pes del jazz català contemporani i impulsor del propi certamen juntament amb l'associació Jazz Terrassa. Els concerts tindran lloc els propers dies 5 i 6 de gener a la Nova Jazz Cava. Més informació i entrades aquí.

Previsions per al 2019

Wilko Johnson.

Deerhunter, Juliana Hatfield, Sharon Van Etten, Steve Gunn, Jessica Pratt, Cass McCombs, Mercury Rev, Weezer, Amanda Palmer, Lambchop i els Flaming Lips són tan sols alguns dels artistes que han anunciat nou disc de cara a aquest 2019 que tot just comença. També s'ha parlat d'un nou àlbum en solitari de Bruce Springsteen, si bé la rumorologia que arriba des de New Jersey apunta que el Boss estaria treballant a l'estudi amb personal de The E Street Band. Un llançament que sens dubte promet emocions fortes és l'imminent disc de retorn de la formació clàssica de Meat Puppets, un "Dusty Notes" que veurà la llum durant el mes de març. Encara en l'àmbit dels retorns, Stray Cats han anunciat nou treball d'estudi i gira per aquest any, però sembla que a casa nostra no els podrem veure fora de l'àmbit festivaler -una llàstima-. A curt termini, és recomanable no deixar escapar les actuacions de Wilko Johnson i Jesse Dayton a la sala Apolo (10 de feberer,)  i de Kristin Hersh al Minifestival de Música Independent (9 de febrer).