divendres, 12 de setembre de 2014

Clint Eastwood - "Jersey Boys" (2014)


Hi ha una escena de "Jersey Boys" (2014) en què apareix un televisor en primer pla. A la seva pantalla s'hi pot observar un jove Clint Eastwood com a protagonista de Rawhide, serial televisiu de referència durant la primera meitat dels anys 60. Sí, mentre Frankie Valli i els Four Seasons iniciaven el seu ascens al firmament pop, Eastwood ja feia temps que rodava. Concretament des de 1955, any en què havia debutat davant les càmeres. I si bé mai va arribar a sentir cap mena d'interès pel rock'n'roll, sí que va ser testimoni directe d'un dels períodes social i culturalment més intensos i transformadors de la història dels Estats Units -i per extensió de la societat occidental-. Un període també fascinant, el que va veure néixer el concepte teenager com a eina de màrqueting i a la vegada una presa de consciència que qüestionaria normes, valors i tabús. Un punt de partida sense possibilitat de fer marxa enrere, amb el propi rock'n'roll com a banda sonora i principal catalitzador. Eastwood hi era, ho va veure i cinc dècades després ho pot explicar.

Per això el seu nom era ideal per a dirigir un biopic sobre Valli i els Four Seasons. Perquè a mans del californià, "Jersey Boys" esdevé quelcom més que la traslació a la gran pantalla d'un musical d'èxit internacional. Esdevé el retrat d'un lloc i d'un moment. Un homenatge als dies en què un aspirant a delinqüent juvenil podia acabar transformant tot un país, tan sols amb la seva veu i unes cançons que encara a dia d'avui formen part de l'imaginari col·lectiu. I una radiografia sense eufemismes d'un show business on no tot allò que brillava era or, però on la melodia perfecta esdevenia el més ben cotitzat dels valors. També suposa el salt a la gran pantalla d'un pletòric John Lloyd Young, que ja havia interpretat el personatge de Valli a Broadway. I si bé el film no passarà a la història com una de les obres definitives del seu director -tan sols en el que portem de segle, aquest home ha signat títols com "Mystic River" (2003), "Million Dollar Baby" (2004) o "Gran Torino" (2008), i com a biopic musical sempre destacarà "Bird" (1988)-, no es pot negar que Eastwood manté intactes les seves bones maneres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada