Tant el govern britànic com la seva oposició estan fent campanya pel No davant l'imminent referèndum sobre la independència d'Escòcia. Londres defensa la seva postura en el context d'una votació que prèviament va autoritzar, legitimant per tant la postura contrària en el que suposa tot un exercici democràtic. És més, ofereix als escocesos incentius per a quedar-se al Regne Unit, com un increment de l'autogovern si guanya el No. En canvi, l'Estat Espanyol no només nega la possibilitat de celebrar una consulta exactament idèntica sobre la independència de Catalunya. Aquest matí, el ministre Margallo ha assegurat que el govern central farà servir tots els mitjans que tingui al seu abast per a evitar una eventual secessió catalana, incloent si cal la suspensió de l'autonomia. Això no ho ha dit cap militar a la reserva ni cap tertulià de pa sucat amb oli. Ho ha dit el ministre d'Afers Exteriors i, atenció, cap de la diplomàcia espanyola. Que fort. I quina paradoxa. Mentre el govern britànic opta pel diàleg, la legitimació i la seducció, l'espanyol es decanta per la prohibició, la negació i les amenaces. I el més preocupant no és que es pensin que això portarà enlloc, sinó que després tinguin els sants nassos de parlar de democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada