Lewis - "L'Amour" (1983)

La de Lewis és una història tan singular com inquietant, i ella sola podria donar peu a l'argument d'unes quantes pel·lícules. El seu és un dels grans misteris de la història musical contemporània, comparable a casos com els de Jim Sullivan o Richey Edwards. Tan misteriós és el personatge en qüestió, que ni el segell que en va reeditar l'únic disc oficial va ser capaç de localitzar-lo. "L'Amour" és un triangle sònic on el folk de baixa fidelitat conviu amb atmosferes ambientals i els aires de la Costa Oest més boirosa. Un maridatge totalment factible a dia d'avui però que suposava com a mínim una aposta arriscada en ple 1983, any en què el nostre protagonista el va enregistrar i autoeditar. El risc el va assumir ell mateix, és clar, pagant de la seva butxaca el procés de gravació als estudis Music Lab de Los Angeles, i realitzant fins i tot una sessió fotogràfica amb Ed Colver -un dels grans cronistes gràfics de l'explosió hardcore del sud de Califòrnia-. Els fruits de la sessió acabarien il·lustrant la coberta de l'àlbum, però el fotògraf mai en veuria ni cinc: el xec lliurat pel tal Lewis li seria retornat. Això sí, li serviria per a conèixer el seu nom real: Randy Wulff.

De Lewis, Wulff o com sigui que es digués mai més se'n va saber res. Del disc tampoc, no cal dir-ho, més enllà de les còpies que ell mateix va editar de forma domèstica. No seria fins a finals de 2007 que un col·leccionista localitzés una d'aquestes còpies en un mercat de segona mà d'Edmonton, al Canadà. Va ser aquest mateix col·leccionista qui, fascinat per la troballa, va iniciar un boca-orella que cridaria l'atenció de diverses discogràfiques independents. Les mateixes que, conscients d'haver trobat petroli, començarien a buscar Lewis a la desesperada. Una recerca intensa, laboriosa i costosa -es van arribar a contractar detectius privats- que, a dia d'avui, pocs resultats ha donat. Tan sols se n'han pogut localitzar alguns familiars. Tots viuen al Canadà -el país d'on Lewis sembla ser originari-, però cap d'ells ha mantingut durant els darrers anys cap contacte amb el nostre home. L'únic que han revelat és que Wulff va enregistrar un bon grapat de discos entre els anys 80 i la passada dècada, tant a Europa com al propi Canadà, sempre sota diferents pseudònims i desapareixent sense deixar ni rastre un cop finalitzades les gravacions.

"L'amour" es va reeditar en cd la primavera passada. Va ser la primera edició a gran escala d'una obra que realment es mereix ser escoltada. Però, novament, del protagonista no se'n sap res. Està viu? On es troba? És conscient de l'interès que ha despertat la seva música? Està gravant un altre disc ara mateix? Per què desapareix sempre del mapa? En qualsevol cas, no seria el seu el primer retorn triomfal d'un músic a qui molts deuen donar per mort. La seva història és digna de cent guions cintematogràfics, i tant. Però és que encara no els ho he explicat tot. Saben qui ha reeditat "L'Amour"? Sí, ho han encertat, Light In The Attic. El mateix segell que el 2008 reeditava els discos de Rodriguez, gairebé al mateix temps que començava a seguir la pista de Lewis -i que pocs anys després faria el mateix amb el primer treball de Jim Sullivan-. Suposo que ja s'imaginen on vull anar a parar. I no, no hi vulguin observar indicis de conspiranoia perquè no hi són. Simplement els convido a gaudir de l'obra de Lewis ara i aquí. Sense documentals amb final feliç i fins i tot oblidant-se de la història que els acabo d'explicar. Les cançons ho valen, els ho ben asseguro.