Per això serveix la música

Dos amics revisen amb atenció una maleta plena de discos compactes. Ella li mostra a ell part de la seva discoteca particular. Ell en va prenent nota de cara a futures adquisicions, ja sigui cercant els originals o fent-se còpies dels discos que ara contempla. L'entusiasme d'ell és cada cop més evident, i ella el celebra tot proclamant, satisfeta, que "per això serveix la música, per a compartir-la". Doncs sí, té tota la raó. Encara que determinades indústries i societats de gestió de drets puguin no estar-hi d'acord, aquella noia té raó. Encara que determinades editores fins i tot especifiquin a les carpetes dels seus discos que la seva audició s'ha de limitar a l'àmbit exclusivament privat -el mateix passa amb els dvd's-, té ella tota la raó del món. Desenganyem-nos, quan un escolta música -o visiona una pel·lícula- a casa seva ho pot fer tot sol, és clar. Però també ho pot fer amb la parella o en el marc d'una trobada social amb amics o coneguts. De fet, no hi ha trobada social sense música -o alguna altra expressió cultural-. Perquè la música -com tota expressió cultural- és quelcom comunitari. És quelcom, apuntava la nostra protagonista, per a compartir. I no se'n parli més.