dimecres, 3 de setembre del 2014

Recomanacions: Psicodèlia made in BCN + Graham Parker

Com sempre amb el seu permís, els recomano dos concerts que tindran lloc aquest cap de setmana a Barcelona ciutat. Perquè hi ha vida més enllà dels festivals, un altre tema és que algú se'n vulgui adonar. Prenguin nota, els asseguro que valdrà la pena:

*NIT DE PSICODÈLIA BARCELONINA. Primer va tornar el folk, després el soul i ara la psicodèlia. O això ens volen fer creure, perquè tendències al marge tots tres gèneres ja fa anys que gaudeixen de bona salut. En el cas de la música lisèrgica, en poden donar fe Celestial Bums, Ocellot i Heden 'StarTrip. Tres bandes de Barcelona lliurades en cos i ànima a les diferents vessants del rock àcid. Els primers són tot un referent, una banda de vocació subterrània que no obstant ha destacat en capçaleres i cites de renom de l'àmbit psicodèlic. Els segons són un dels noms forts d'aquell cul de sac que alguns encara s'obstinen a anomenar escena barcelonina -formen part de l'escuderia Famèlic, i només per això ja haurien de córrer a escoltar-los si encara no ho han fet-. I els darrers són tota una ràfega d'aire fresc encapçalada per l'irrepetible Jason Jeans, sens dubte un dels personatges més genuïnament autèntics que queden en aquest món. Divendres, 5 de setembre (21,30h.), sala Sidecar.

*GRAHAM PARKER. Fa cosa d'un mes i mig vaig escriure això sobre l'home que ens ocupa. A aquestes alçades poc hi puc afegir, més enllà de lamentar que el seu concert de dissabte que ve, previst inicialment a la sala Bikini, s'hagi traslladat a la sala 3 de Razzmatazz. Espai de menor capacitat per a un concert que no deu haver despertat l'interès que hauria d'haver despertat. Ho lamento, deia, perquè parlem d'una llegenda amb un passat tan il·lustre com el seu present. I perquè al darrere de tot plegat hi ha el valent promotor que s'ha atrevit a portar-la a casa nostra. Ara bé, com a espectador reconec que estic d'enhorabona. Perquè clubs de dimensions tan reduïdes com les del Razz 3 són l'hàbitat natural de músics com Parker, autèntic pilar del pub rock i mestre de la doctrina dels tres acords. I perquè, alegrem-nos-en, tenir un Graham Parker (i un Brinsley Schwarz) davant mateix dels nostres nassos serà un privilegi. Un d'aquells luxes que no es paguen amb diners. No ens enganyem, de vegades viure al regne de la incultura també té els seus avantatges. Dissabte, 6 de setembre (21h.), sala Razzmatazz 3.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada