Anada i tornada

Fat White Family.

Intens article el que signa Chris Catchpole a l'edició de setembre de Q. Ni més ni menys que la història de Fat White Family, els nous enfants terribles de l'indie britànic. Escandalosos i provocadors en la millor tradició d'uns Sex Pistols o uns Libertines, els londinencs tenen històries i anècdotes per donar i per vendre. A mi m'ha cridat l'atenció l'intent, ara fa dos anys i encara sense cap disc al seu nom, d'establir-se fora del Regne Unit i viure tocant al carrer. La ciutat escollida va ser ni més ni menys que Barcelona, i segons explica l'article van marxar-ne de la mateixa manera que havien arribat, "al descobrir que aquesta pràctica era il·legal sense llicència". Va ser d'aquesta manera com van acabar establint-se temporalment a Berlín abans de tornar al seu centre d'operacions de tota la vida, Brixton. En qualsevol cas, un no pot evitar imaginar-se com hauria estat tenir aquesta colla rondant per Barcelona. Ni maleir una vegada més aquest oficialisme que es penja medalles quan toca parlar de festivals però que, a l'hora de la veritat, ha acabat desterrant la música dels carrers de la ciutat a cop de normatives i sancions. Barcelona, sempre posant-se guapa.