SUPER PARKERS
FNAC La Maquinista, Barcelona
12 de setembre de 2014
"Roll Over Baby" evoca el Bob Seger d'"Old Time Rock and Roll". "Sticked Together" -sens dubte un dels pilars del seu directe-, l'Alice Cooper d'"I'm Eighteen". "Rock & Roll Has No Name" no desentonaria en cap obra d'AC/DC. I els dos temes nous amb què van tancar el concert remetien als Foreigner de "Hot Blooded" i a l'"In Utero" de Nirvana, respectivament. Referents tots ells que equivalen a arguments a favor de Super Parkers. Perquè denoten que tenen la lliçó ben apresa -si en volen més exemples, provin d'escoltar títols com "Early", "Make Me Feel a Man" o "Out of My Bed", els prometo que no els deixaran indiferents-. I perquè més enllà d'aquesta lliçó hi ha l'únic que realment compta, cançons amb vocació d'himnes i una banda de rock'n'roll amb totes les lletres. Un combo que sap sonar fresc i sòlid sense necessitat d'inventar-se res. Un power trio que remet a Beatles, Dylan i Kinks quan entra a l'estudi, però que en directe prem l'accelerador i enfila les orgies elèctriques d'uns Blue Cheer, uns Cream, uns Who o uns Led Zeppelin. La muralla sònica que van aixecar ahir a l'FNAC, on van presentar el seu disc de debut -un "Charlie" (2014) ja disponible en format digital i que aviat es podrà adquirir físicament-, va ser tan contundent com la proclama final del vocalista i guitarrista del grup. Un Edward "Dani" Parker" que no va dubtar a solidaritzar-se amb els treballadors d'aquesta cadena d'establiments comercials, afectats des de fa mesos per una rebaixa salarial. És amb aquesta mena de detalls com un demostra què val. I els ho asseguro, aquests tres valen un imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada