Penetrant el cosmos

SLEEPY SUN

Sidecar Factory Club, Barcelona

16 de setembre de 2014

"Avui m'han robat la roba, i de no ser per aquesta gent ara mateix estaria despullat". Bret Constantino es referia als promotors del seu concert de la nit passada a la sala Sidecar, els mateixos que allotgen els components d'Sleepy Sun al seu pas per Barcelona. Fos o no certa l'afirmació del vocalista, les paraules d'agraïment cap als seus amfitrions denoten d'entrada un fet que molts es neguen a entendre: que dedicar-se a la música no equival en la majoria dels casos a viure en l'abundància. Que sortir de gira implica molt sovint fer més quilòmetres que diners i reduir despeses dormint en domicilis particulars d'ànimes més militants que caritatives -d'una altra manera, moltes gires serien inviables des de bon principi-. I que aquesta realitat la viuen a diari tant bandes emergents de casa nostra com formacions tan consolidades com els propis Sleepy Sun, nom clau de la psicodèlia contemporània amb quatre aclamats discos a l'esquena i actuacions tan reveladores com la que havien ofert al Primavera Sound 2012.

Tan reveladora havia estat aquella actuació que un portava des d'aleshores imaginant-se com sonarien de bé els californians en una sala petita. La confirmació arribaria la nit passada, en un Sidecar que semblava fet a mida dels seus desplegaments àcids i decibèlics. I d'un Constantino esdevingut, un cop damunt les taules, la mateixa deïtat lisèrgica que dos anys enrere s'havia pres un bany de masses al Fòrum. "Barcelona, ¡bailemos!", va exclamar en un castellà d'estar per casa abans que la banda enfilés tota una orgia d'electricitat i ritmes tribals. I com va ballar, Barcelona -o com a mínim el segment de Barcelona que es pot encabir al Sidecar, que no és ni de bon tros tan nombrós com el que va als festivals a fer-se l'interessant-. Aquelarre desfermat a les primeres files, la temperatura de la sala elevant-se per moments, quatre instrumentistes penetrant plegats els racons més remots del cosmos i Constantino com a xamànic mestre de cerimònies. Moment definitiu d'una nit que prèviament havien escalfat els barcelonins 1886. Riffs rocallosos i mastodòntics alternant-se amb onírics passatges canterburians. El millor aval possible per a quatre joves d'idees clares i sòlid repertori.