dilluns, 22 de setembre de 2014

Imitació

Win Butler.
"Tots bevem del mateix pou. A tots ens encanten The Clash. I The Clash bevien d'Elvis. La base de la música és la imitació. I el fet artístic consisteix en fer quelcom propi i aconseguir que formi part d'una constant, malgrat provenir d'un milió de fonts diferents". Win Butler (Arcade Fire) en declaracions recollides per Q a la seva edició de setembre.


2 comentaris:

  1. Crec que la base de la música no és la imitació, sinó la combinació. Cert que tot està inventat però si imites no pots fer quelcom propi. L'originalitat rau de la combinació amb criteri dels elements, les fonts esdevenen llavors secundàries. Però això ja ho deia l'escola Bauhaus sobre l'art en general a principis del segle passat. Dir que els Clash bevien d'Elvis no té cap sentit rellevant. Es com si els crítics fessin menció que tota la pintura contemporania beu de Picasso, per exemple, o que la literatura, de... Hi ha evidencies, sí, però no són el més destacable. En fi, que el rock and roll té un problema de base i aquest és l'autoflagelació constant del propi artista enmirallant-se cada compàs amb els seus referents, amb la por al cos que no soni massa com.... Un vici que fomenta certa crítica especialitzada comparant els projectes amb els seus respectius grups de capçalera.

    ResponElimina
  2. Interessant reflexió la teva. Estic d'acord amb Butler quan parla d'evolució (crec que quan ell diu "imitació", també es refereix més a conceptes com combinació o punt de partida). I també estic d'acord amb tu quan et refereixes a l'autoflagel·lació com un dels grans vicis de la música contemporània. Tot i això, crec que cal diferenciar entre autoflagel·lació i autocrítica. La primera és un vici i pot fer molt de mal. La segona és una virtut, i em sembla tan positivia com necessària.

    ResponElimina