LE PETIT RAMON
Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona
April 4th, 2008
El Centre d'Art Santa Mònica va acollir ahir el primer dels concerts que hi tindran lloc cada divendres del mes d'abril en el marc de l'exposició "Centre d'Art produeix música pop", que pretén reafirmar la música pop com a mitjà d'expressió artístic contemporani. Cada divendres, el claustre del centre d'art acollirà tres grups de l'escena alternativa barcelonina.
Ahir va obrir la nit el duet Albaialeix, amb una poesia i unes atmòsferes galàctiques que tant beuen de Nick Cave i de l'anomenat freak folk, com del primer Pau Riba. Els va seguir a l'escenari Le Petit Ramon (a la fotografia), acompanyat d'una violoncelista i un percussionista. Terrorisme sonor i lletres àcides que retraten el millor i el pitjor dela Barcelona actual. I un
repertori arriscat que es va centrar exclusivament en peces del seu proper
disc, de sortida imminent.
Finalment, Mishima es van donar un bany de multituds, confirmant-se com un dels principals valors de la nova música en català. Tot i el contratemps d'haver de començar el concert amb format reduït (dos dels seus components van arribar un cop començat el concert a causa d'altres obligacions musicals -un concert a la sala Sidecar a les files de Vivyan-), Mishima van defensar sense concessions un dels repertoris més sòlids de l'actual escena catalana.
Audio: "Montjuïc allà al final" - Le Petit Ramon
Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona
April 4th, 2008
El Centre d'Art Santa Mònica va acollir ahir el primer dels concerts que hi tindran lloc cada divendres del mes d'abril en el marc de l'exposició "Centre d'Art produeix música pop", que pretén reafirmar la música pop com a mitjà d'expressió artístic contemporani. Cada divendres, el claustre del centre d'art acollirà tres grups de l'escena alternativa barcelonina.
Ahir va obrir la nit el duet Albaialeix, amb una poesia i unes atmòsferes galàctiques que tant beuen de Nick Cave i de l'anomenat freak folk, com del primer Pau Riba. Els va seguir a l'escenari Le Petit Ramon (a la fotografia), acompanyat d'una violoncelista i un percussionista. Terrorisme sonor i lletres àcides que retraten el millor i el pitjor de
Finalment, Mishima es van donar un bany de multituds, confirmant-se com un dels principals valors de la nova música en català. Tot i el contratemps d'haver de començar el concert amb format reduït (dos dels seus components van arribar un cop començat el concert a causa d'altres obligacions musicals -un concert a la sala Sidecar a les files de Vivyan-), Mishima van defensar sense concessions un dels repertoris més sòlids de l'actual escena catalana.
Audio: "Montjuïc allà al final" - Le Petit Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada