El passat mes d'octubre, per commemorar el 30è
aniversari de la formació de Joy Division, Rhino-Warner reeditava els seus dos
discos d'estudi, "Unknown Pleasures" i "Closer", a més del
recopilatori "Still". I no ho feia de qualsevol manera. Ho feia en
format digipack, amb presentació de luxe, extensos booklets amb entrevistes als
supervivents de la formació, i el que resulta més atractiu del pack: cada
reedició s'acompanya d'un cd extra amb l'enregistrament d'un concert de
l'època. Documents que no destaquen per la seva qualitat sonora, però que
ofereixen una nova aproximació a una de les bandes més interessants del seu
moment.
Dies enrere em va arribar la reedició d'"Unknown Pleasures". Ahir em va arribar la de "Closer". I ara estic a l'espera que m'arribi la d'"Still". Em van arribant per l'ordre cronològic com es van editar gairebé tres dècades enrere. I ara em poden dir que ja tenia aquest material baixat d'internet. O que si no el tenia, me'l podia baixar. I és cert. Tota aquesta música la puc baixar d'internet ara mateix. El que no puc baixar és una presentació impecable que transforma en tot un plaer pels sentits el simple fet de tenir a les mans una d'aquestes reedicions. Parlem, per tant, d'un valor afegit, quelcom que incentivarà el públic a comprar l'original.
Un incentiu que sempre serà molt més útil que la imposició de cànons que, al capdavall, només acaben beneficiant als de sempre (que no són precisament els artistes que comencen, sinó les grans empreses del sector, els "artistes funcionaris" i organismes com l'omnipresent SGAE), i perjudicant al pobre pare que compra un cd per gravar-hi les fotografies del casament de la seva filla, a l'estudiant que ha d'entregar un projecte de final de curs en un llapis de memòria, o fins i tot al músic que vol comprar-se un bon ordinador per tenir el seu propi estudi a casa. Sí, senyors dela SGAE , incentivar és més
eficaç que imposar. I més ètic, no cal dir-ho. En països com el Regne Unit o
els Estats Units ja ho saben. Ara cal que vostès vagin prenent nota...
Audio: "Passover" - Joy Division
Dies enrere em va arribar la reedició d'"Unknown Pleasures". Ahir em va arribar la de "Closer". I ara estic a l'espera que m'arribi la d'"Still". Em van arribant per l'ordre cronològic com es van editar gairebé tres dècades enrere. I ara em poden dir que ja tenia aquest material baixat d'internet. O que si no el tenia, me'l podia baixar. I és cert. Tota aquesta música la puc baixar d'internet ara mateix. El que no puc baixar és una presentació impecable que transforma en tot un plaer pels sentits el simple fet de tenir a les mans una d'aquestes reedicions. Parlem, per tant, d'un valor afegit, quelcom que incentivarà el públic a comprar l'original.
Un incentiu que sempre serà molt més útil que la imposició de cànons que, al capdavall, només acaben beneficiant als de sempre (que no són precisament els artistes que comencen, sinó les grans empreses del sector, els "artistes funcionaris" i organismes com l'omnipresent SGAE), i perjudicant al pobre pare que compra un cd per gravar-hi les fotografies del casament de la seva filla, a l'estudiant que ha d'entregar un projecte de final de curs en un llapis de memòria, o fins i tot al músic que vol comprar-se un bon ordinador per tenir el seu propi estudi a casa. Sí, senyors de
Audio: "Passover" - Joy Division
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada