MAZONI
Sala Sarau, Cardedeu (Barcelona)
January 18th, 2008
No deixa de ser curiós que un cicle dedicat als cantautors, el Tastautors 08, s'enceti amb un cap de cartell que no és precisament un cantautor. Perquè enganxar aquesta etiqueta a l'empordanenc Jaume Pla, alias Mazoni, i quedar-se tan ample, és com dir quela
Sagrada Família és una església. Mazoni, amb una proposta
eclèctica que beu tant del punk, com del jazz, la psicodèlia, el folk o el pop,
és un dels responsables que la música en català torni a ser present als
circuits musicals on no s'entra a cop de subvenció, sinó de talent. Es va
presentar a Cardedeu en format reduït, acompanyat d'un bateria i un saxofonista
que van saber tenyir d'intimisme un discurs, el de Pla, que no va renunciar a
mossegar fort quan les cançons ho requerien.
I és que el format acústic no només pot servir per despullar les cançons i deixar-ne l'essència al descobert. També pot suposar una injecció de vitalitat que multipliqui les revolucions per minut de peces com "No tinc temps", "I dius que el que em dius és veritat" o "La granja dela Paula ",
peculiar adaptació al català de "Maggie's Farm", de Dylan. Van ser
els moments d'alt voltatge d'un repertori que va reposar en ocasions com un
"Se'm moren les plantes" contagiat d'addictiva bossanova. És un dels
temes que conformen el nou treball de l'exHolland Park, "Si els dits
fossin xilòfons". L'àlbum que va marcar una nit on no van faltar les
mirades a l'obra anterior de Pla com a Mazoni, com un "Ulls de gat
mesquer" amb l'acompanyament estel·lar de Sanjosex, o una noctàmbula
adaptació de "Summertime", de Gerschwin, que va esdevenir sinònim de
pura classe.
Va obrir la nit la cantautora (aquest cop, sí) Bikimel, coneguda pel seu èxit en festivals com Sona9, que va explorar les fronteres de la música d'arrels nord-americana i del folk anglosaxó, sempre en català i amb l'efectiu acompanyament del vallesà Aleix Garriga, conegut per la seva tasca al capdavant del grup Pel Broc Gros, que també va aprofitar la nit per presentar en solitari algunes de les seves composicions pròpies. Tots dos van pujar a l'escenari durant la recta final de l'actuació de Mazoni per sumar-se a una improvisada versió de l'stonià "Honky Tonk Women".
Audio: "La granja dela
Paula " - Mazoni
Sala Sarau, Cardedeu (Barcelona)
January 18th, 2008
No deixa de ser curiós que un cicle dedicat als cantautors, el Tastautors 08, s'enceti amb un cap de cartell que no és precisament un cantautor. Perquè enganxar aquesta etiqueta a l'empordanenc Jaume Pla, alias Mazoni, i quedar-se tan ample, és com dir que
I és que el format acústic no només pot servir per despullar les cançons i deixar-ne l'essència al descobert. També pot suposar una injecció de vitalitat que multipliqui les revolucions per minut de peces com "No tinc temps", "I dius que el que em dius és veritat" o "La granja de
Va obrir la nit la cantautora (aquest cop, sí) Bikimel, coneguda pel seu èxit en festivals com Sona9, que va explorar les fronteres de la música d'arrels nord-americana i del folk anglosaxó, sempre en català i amb l'efectiu acompanyament del vallesà Aleix Garriga, conegut per la seva tasca al capdavant del grup Pel Broc Gros, que també va aprofitar la nit per presentar en solitari algunes de les seves composicions pròpies. Tots dos van pujar a l'escenari durant la recta final de l'actuació de Mazoni per sumar-se a una improvisada versió de l'stonià "Honky Tonk Women".
Audio: "La granja de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada