ELVIS COSTELLO & ALLEN TOUSSAINT
Jardins de Cap Roig, Calella de Palafrugell (Girona)
July 28, 2007
Ho haig de confessar. Quan vaig escoltar per primera vegada l'aclamat "The River in Reverse", el disc que l'any passat van enregitrar conjuntament Elvis Costello i Allen Toussaint, al principi em vaig quedar més aviat fred. Em va quedar clar des d'un bon principi que es mereixia els elogis que li havia dedicat la crítica, però a la vegada em va decebre, en certa manera. Tot i que el material em semblava més que correcte, m'esperava més de la unió d'un dels noms bàsics del pop-rock britànic dels últims 30 anys i d'un dels pilars del soul de New Orleans. No obstant, a mida que l'he anat escoltant, m'ha anat enganxant cada cop més, i ara estic segur que aquests dos senyors van parir l'any passat un dels millors discos de soul dels últims anys.
Estic tan segur del que acabo d'escriure, com que el que ahir es va veure a Calella de Palafrugell, en el marc del Festival Jardins de Cap Roig, va ser un dels concerts de l'any. Costello i Toussaint, amb la banda d'acompanyament d'aquest últim i la presència d'Steve Nieve (col·laborador habitual de Costello des dels temps dels Attractions) a l'orgue Hammond, van oferir una intensa i càlida nit de soul i rhythm & blues. Un viatge cap a la catarsi espiritual que va tenir aturades als repertoris respectius de les dues figures que compartien escenari i, evidentment, a "The River in Reverse". La peça titular va suposar una d'aquestes aturades, al costat de "Nearer to You", "Tears, Tears and More Tears" i "International Echo".
Costello va exercir com a figura central del show, cantant la majoria dels temes, adreçant-se al públic entre cançó i cançó i escalfant l'ambient fins a aconseguir que bona part dels assistents s'aixequés de les seves respectives cadires per acabar a peu d'escenari. Toussaint, en un segón pla gens discret (per molt que es vulgui, no es pot ser discret amb una trajectòria com la seva a l'esquena), es va limitar a deixar que Costello captés la majoria de mirades per dedicar-se única i exclusivament a tocar el piano com si es trobés en un petit club, lluny dels ulls mediàtics que el persegueixen des de la seva col·laboració discogràfica amb Costello. La resta dels músics anaven a una, edificant un sòlid gratacels sonor on els dos protagonistes de la nit es van explaiar tant com van voler al llarg de gairebé dues hores.
El moment estelar de la nit? Sens dubte, el final: el públic dret, a peu d'escenari, vivint una catarsi col·lectiva mentre els músics tocaven "The Sharpest Thorn" i Costello esdevenia una mena de líder espiritual, com un d'aquells vells pastors negres del sud dels EUA que salvaven ànimes a ritme de gospel. Gran, molt gran...
WAKE ME UP WITH A SLAP OR A KISS
THERE MUST BE SOMETHING BETTER THAN THIS
'COS I DON'T SEE HOW IT CAN GET MUCH WORSE
WHAT DO WE HAVE TO DO TO SEND
THE RIVER IN REVERSE
Jardins de Cap Roig, Calella de Palafrugell (Girona)
July 28, 2007
Ho haig de confessar. Quan vaig escoltar per primera vegada l'aclamat "The River in Reverse", el disc que l'any passat van enregitrar conjuntament Elvis Costello i Allen Toussaint, al principi em vaig quedar més aviat fred. Em va quedar clar des d'un bon principi que es mereixia els elogis que li havia dedicat la crítica, però a la vegada em va decebre, en certa manera. Tot i que el material em semblava més que correcte, m'esperava més de la unió d'un dels noms bàsics del pop-rock britànic dels últims 30 anys i d'un dels pilars del soul de New Orleans. No obstant, a mida que l'he anat escoltant, m'ha anat enganxant cada cop més, i ara estic segur que aquests dos senyors van parir l'any passat un dels millors discos de soul dels últims anys.
Estic tan segur del que acabo d'escriure, com que el que ahir es va veure a Calella de Palafrugell, en el marc del Festival Jardins de Cap Roig, va ser un dels concerts de l'any. Costello i Toussaint, amb la banda d'acompanyament d'aquest últim i la presència d'Steve Nieve (col·laborador habitual de Costello des dels temps dels Attractions) a l'orgue Hammond, van oferir una intensa i càlida nit de soul i rhythm & blues. Un viatge cap a la catarsi espiritual que va tenir aturades als repertoris respectius de les dues figures que compartien escenari i, evidentment, a "The River in Reverse". La peça titular va suposar una d'aquestes aturades, al costat de "Nearer to You", "Tears, Tears and More Tears" i "International Echo".
Costello va exercir com a figura central del show, cantant la majoria dels temes, adreçant-se al públic entre cançó i cançó i escalfant l'ambient fins a aconseguir que bona part dels assistents s'aixequés de les seves respectives cadires per acabar a peu d'escenari. Toussaint, en un segón pla gens discret (per molt que es vulgui, no es pot ser discret amb una trajectòria com la seva a l'esquena), es va limitar a deixar que Costello captés la majoria de mirades per dedicar-se única i exclusivament a tocar el piano com si es trobés en un petit club, lluny dels ulls mediàtics que el persegueixen des de la seva col·laboració discogràfica amb Costello. La resta dels músics anaven a una, edificant un sòlid gratacels sonor on els dos protagonistes de la nit es van explaiar tant com van voler al llarg de gairebé dues hores.
El moment estelar de la nit? Sens dubte, el final: el públic dret, a peu d'escenari, vivint una catarsi col·lectiva mentre els músics tocaven "The Sharpest Thorn" i Costello esdevenia una mena de líder espiritual, com un d'aquells vells pastors negres del sud dels EUA que salvaven ànimes a ritme de gospel. Gran, molt gran...
WAKE ME UP WITH A SLAP OR A KISS
THERE MUST BE SOMETHING BETTER THAN THIS
'COS I DON'T SEE HOW IT CAN GET MUCH WORSE
WHAT DO WE HAVE TO DO TO SEND
THE RIVER IN REVERSE
Audio: "The Sharpest Thorn" - Elvis Costello & Allen Toussaint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada