KIMYA DAWSON
I quan tot semblava haver-se acabat i del Primavera Sound 2009 quedava poc més que la festa de comiat, Kimya Dawson es despenjava al parc Joan Miró amb un dels concerts definitius del festival. Cançons de bressol, unes gotes d'innocència i galledes plenes d'il·lusió com a via d'evasió d'un món excessivament adult. Tant se val que la reina de l'antifolk hagi arribat a encapçalar les llistes d'èxits nord-americanes amb la banda sonora de "Juno". La seva actitud escènica segueix essent la d'aquella adolescent tímida, sense res a amagar, que prova de fer coses noves sense por d'equivocar-se. I quan s'equivoca, torna a començar. I no passa res. Perquè el públic en ple -fins i tot dos espontanis amb més alcohol que sang a les venes- es va rendir a la senzillesa i la proximitat de Dawson. Ja ho diu el refrany, la música amansa les feres.
Audio: "Happy Home (Keep on Writing)" - Kimya Dawson
I quan tot semblava haver-se acabat i del Primavera Sound 2009 quedava poc més que la festa de comiat, Kimya Dawson es despenjava al parc Joan Miró amb un dels concerts definitius del festival. Cançons de bressol, unes gotes d'innocència i galledes plenes d'il·lusió com a via d'evasió d'un món excessivament adult. Tant se val que la reina de l'antifolk hagi arribat a encapçalar les llistes d'èxits nord-americanes amb la banda sonora de "Juno". La seva actitud escènica segueix essent la d'aquella adolescent tímida, sense res a amagar, que prova de fer coses noves sense por d'equivocar-se. I quan s'equivoca, torna a començar. I no passa res. Perquè el públic en ple -fins i tot dos espontanis amb més alcohol que sang a les venes- es va rendir a la senzillesa i la proximitat de Dawson. Ja ho diu el refrany, la música amansa les feres.
Audio: "Happy Home (Keep on Writing)" - Kimya Dawson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada