ORIOL STARDUST
Puput, Granollers (Barcelona)
March 26th, 2009
Photo by Barto Ruíz
Anècdota curiosa, que no poc habitual, la que em va passar ahir a la nit al pub Puput de Granollers. Una noia del públic em va demanar que toqués una versió (sense especificar de qui, és a dir que tant li feia si versionava als Smiths, a Muddy Waters o a Celine Dion). D'entrada, dir que no tinc res en contra de la gent que toca versions. Sense anar més lluny, ahir compartia escenari amb Pele Bernial, que basa la major part del seu repertori en temes aliens. Però sempre anant a la seva, fent les coses a la seva manera. Que al capdavall és el que compta.
De qui sí que estic en contra és d'aquesta gent que confón un músic amb una jukebox humana i que espera en tot moment que facis versions dels Beatles, Police i U2 (per posar tres exemples típics). Us imagineu que aquests tres grups s'haguessin limitat a tocar versions durant els seus dies de club? El resultat seria que ara aquesta gent no demanaria constantment temes com "She Loves You", "Roxanne" o "With or Without You". Perquè no els coneixerien. Si el gran públic coneix aquests temes, és perquè al seu moment algú va apostar pel material propi dels seus autors.
Precisament, quan jo vaig a un concert el que demano és descobrir alguna cosa nova. Això no vol dir que demani a cada grup o solista que veig que s'inventi la sopa d'all, sinó que tingui la personalitat suficient com per aportar-me alguna cosa seva. I evidentment, això no exclou en absolut un repertori de versions si aquestes tenen substància. Però el que em sembla demencial és dir-li a un músic què ha de tocar (a no ser que li demanis un tema en concret del seu repertori pel motiu que sigui, cosa que tots hem fet en algun moment).
Per tant, em vaig limitar a respondre a la noia en qüestió que tot seguit faria una versió d'un tal Oriol Stardust. Enmig de la seva cara de desconcert, vaig començar a tocar la meva penúltima composició, "(I've Seen a) Bicycle". Quan vaig arribar a la tornada, la cara de desconcert havia marxat tal i com havia vingut i la noia ballava despreocupadament. I sí, cap al final del concert vaig fer un parell de versions dels Ramones i Sam Cooke.
Aquesta nit estaré tocant al Cara B de Gràcia, a Barcelona, obrint per Maximum Ricky (Ricky Gil). I demà tocaré al Bar Clandestino, al soterrani del restaurant Taxidermista, en ple cor dela Plaça Reial. Si volen
venir, trobaran tots els detalls més avall.
Set list:
-Thinking About Something that's Over
-September
-Brooklyn
-I'll Never Be Your Friend
-You Never Know
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-(I've Seen a) Bicycle
-Dancing with the Clown
-I Wanna Be Your Boyfriend - Ramones
-Top of the Hill
-Wonderful World - Sam Cooke
-Gonna Sleep on the Floor
-I'm Sorry for Loving You
Puput, Granollers (Barcelona)
March 26th, 2009
Photo by Barto Ruíz
Anècdota curiosa, que no poc habitual, la que em va passar ahir a la nit al pub Puput de Granollers. Una noia del públic em va demanar que toqués una versió (sense especificar de qui, és a dir que tant li feia si versionava als Smiths, a Muddy Waters o a Celine Dion). D'entrada, dir que no tinc res en contra de la gent que toca versions. Sense anar més lluny, ahir compartia escenari amb Pele Bernial, que basa la major part del seu repertori en temes aliens. Però sempre anant a la seva, fent les coses a la seva manera. Que al capdavall és el que compta.
De qui sí que estic en contra és d'aquesta gent que confón un músic amb una jukebox humana i que espera en tot moment que facis versions dels Beatles, Police i U2 (per posar tres exemples típics). Us imagineu que aquests tres grups s'haguessin limitat a tocar versions durant els seus dies de club? El resultat seria que ara aquesta gent no demanaria constantment temes com "She Loves You", "Roxanne" o "With or Without You". Perquè no els coneixerien. Si el gran públic coneix aquests temes, és perquè al seu moment algú va apostar pel material propi dels seus autors.
Precisament, quan jo vaig a un concert el que demano és descobrir alguna cosa nova. Això no vol dir que demani a cada grup o solista que veig que s'inventi la sopa d'all, sinó que tingui la personalitat suficient com per aportar-me alguna cosa seva. I evidentment, això no exclou en absolut un repertori de versions si aquestes tenen substància. Però el que em sembla demencial és dir-li a un músic què ha de tocar (a no ser que li demanis un tema en concret del seu repertori pel motiu que sigui, cosa que tots hem fet en algun moment).
Per tant, em vaig limitar a respondre a la noia en qüestió que tot seguit faria una versió d'un tal Oriol Stardust. Enmig de la seva cara de desconcert, vaig començar a tocar la meva penúltima composició, "(I've Seen a) Bicycle". Quan vaig arribar a la tornada, la cara de desconcert havia marxat tal i com havia vingut i la noia ballava despreocupadament. I sí, cap al final del concert vaig fer un parell de versions dels Ramones i Sam Cooke.
Aquesta nit estaré tocant al Cara B de Gràcia, a Barcelona, obrint per Maximum Ricky (Ricky Gil). I demà tocaré al Bar Clandestino, al soterrani del restaurant Taxidermista, en ple cor de
Set list:
-Thinking About Something that's Over
-September
-Brooklyn
-I'll Never Be Your Friend
-You Never Know
-Until She Comes (The Hair Dryer Song)
-(I've Seen a) Bicycle
-Dancing with the Clown
-I Wanna Be Your Boyfriend - Ramones
-Top of the Hill
-Wonderful World - Sam Cooke
-Gonna Sleep on the Floor
-I'm Sorry for Loving You
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada