THE .357 STRING BAND + THE MISSING LEECH
El Molí,La Roca
del Vallès (Barcelona)
October 16, 2007
Agafem el bluegrass de tota la vida, premem l’accelerador a fons, hi afegim un contrabaix atòmic que alhora fa les feines de percussió. Tot això, passat pel filtre de l'etapa Sun Records de Johnny Cash i del punk amb accent 'southern' i gust de tabac i bourbon. El resultat que obtindrem serà molt semblant al que es va viure ahir al pub El Molí. Sí, viure, perquè un concert de The .357 String Band és tota una experiència que no s'oblida amb facilitat. En la seva primera actuació a l'estat, els quatre de Milwaukee (Wisconsin) van sortir a l’escenari, van transformar la sala en una autèntica festa i se’n van anar sabent que, d’haver estat allò una batalla campal, ells n’haurien estat els únics supervivents, i que la resta hauríem mort de pur plaer.
Perquè aquests tios no toquen country de disseny com el que es ven a Nashville. No, aquí tenim quatre individus sorgits de l’Amèrica Profunda que, com dirien els crítics, tenyeixen d’actitud punk el bluegrass. Però la realitat és molt més senzilla: es limiten a fer el mateix que farien Bill Monroe i companyia si comencessin ara les seves carreres. I això implica un repertori farcit de composicions pròpies per les quals molts matarien, a més de versions firmades per noms que van de Woody Guthrie a Misfits. Algú dóna més? En una hora i mitja, segur que no.
Va obrir la nit The Missing Leech, o el que és el mateix, el català Maurici Ribera amb el seu projecte acústic. Un projecte que beu de fonts com el folk-punk, la psicodèlia o l’antifolk i que li ha servit per engendrar composicions tan brillants com “Tu” (o “You”, en la seva corresponent versió en anglès), “Feed Your Emptiness”, “I Like the Way You Undress”, el hit en potencia “T.V. Crusaders” o un “Martha as Herself” que ahir va suposar el moment àlgid d’un concert rodó. Perquè, tot i que Ribera encara exhibeix certa inseguretat damunt l’escenari (no li tinguin en compte i limitin-se a aplaudir-lo: el d'ahir era el seu segon concert), té una actitud escénica prou sòlida com per defensar un repertori fresc que ahir va comptar amb dues composicions noves. Aquest dijous toca al bar Tarambana de Cardedeu amb Nathie Mol. No se’l perdin.
Audio: “High Lonesome Blues” - The .357 String Band
El Molí,
October 16, 2007
Agafem el bluegrass de tota la vida, premem l’accelerador a fons, hi afegim un contrabaix atòmic que alhora fa les feines de percussió. Tot això, passat pel filtre de l'etapa Sun Records de Johnny Cash i del punk amb accent 'southern' i gust de tabac i bourbon. El resultat que obtindrem serà molt semblant al que es va viure ahir al pub El Molí. Sí, viure, perquè un concert de The .357 String Band és tota una experiència que no s'oblida amb facilitat. En la seva primera actuació a l'estat, els quatre de Milwaukee (Wisconsin) van sortir a l’escenari, van transformar la sala en una autèntica festa i se’n van anar sabent que, d’haver estat allò una batalla campal, ells n’haurien estat els únics supervivents, i que la resta hauríem mort de pur plaer.
Perquè aquests tios no toquen country de disseny com el que es ven a Nashville. No, aquí tenim quatre individus sorgits de l’Amèrica Profunda que, com dirien els crítics, tenyeixen d’actitud punk el bluegrass. Però la realitat és molt més senzilla: es limiten a fer el mateix que farien Bill Monroe i companyia si comencessin ara les seves carreres. I això implica un repertori farcit de composicions pròpies per les quals molts matarien, a més de versions firmades per noms que van de Woody Guthrie a Misfits. Algú dóna més? En una hora i mitja, segur que no.
Va obrir la nit The Missing Leech, o el que és el mateix, el català Maurici Ribera amb el seu projecte acústic. Un projecte que beu de fonts com el folk-punk, la psicodèlia o l’antifolk i que li ha servit per engendrar composicions tan brillants com “Tu” (o “You”, en la seva corresponent versió en anglès), “Feed Your Emptiness”, “I Like the Way You Undress”, el hit en potencia “T.V. Crusaders” o un “Martha as Herself” que ahir va suposar el moment àlgid d’un concert rodó. Perquè, tot i que Ribera encara exhibeix certa inseguretat damunt l’escenari (no li tinguin en compte i limitin-se a aplaudir-lo: el d'ahir era el seu segon concert), té una actitud escénica prou sòlida com per defensar un repertori fresc que ahir va comptar amb dues composicions noves. Aquest dijous toca al bar Tarambana de Cardedeu amb Nathie Mol. No se’l perdin.
Audio: “High Lonesome Blues” - The .357 String Band
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada