Ok, potser el Pont de Brooklyn a les 12 del
migdia no era l’opció més adequada, tenint en compte que volia estar sol. Però
era el lloc on necessitava anar. I va ser allà dalt on vaig descobrir com pot
arribar a ser de surrealista la vida: de cop i volta, la meva recerca de
soledat es trenca quan em trobo un exprofessor meu i acabem creuant el pont
plegats (aquesta fotografia és obra seva). Una trobada que em va alegrar el
dia, no cal dir-ho, tot i que després em vaig passar mitja hora assegut en un
parc de Brooklyn, mirant el pont i preguntant-me què dimonis havia passat. L’endemà
vaig tornar a creuar el Brooklyn Bridge. Sol.
Audio: “Dream Baby Dream” - Suicide
Audio: “Dream Baby Dream” - Suicide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada