Fa anys, menys dels que sembla a simple vista, això era l'entrada d'uns cinemes. Actualment, és un forat sense sortida al centre de Mollet del Vallès. La imatge evoca dues realitats. Una, la del cinema tancat. La d'incomptables metres quadrats de superfície abandonada i literalment enterrada darrere d'una paret tapiada. La d'un altre espai dedicat a la cultura que va tancar portes, víctima d'una crisi que va molt més enllà del terreny econòmic. La segona realitat és l'urbanística. La d'una planificació duta a terme sense escrúpols ni miraments. La d'un entorn que, sense teixit cultural, ha esdevingut un de tants deserts de pedra i formigó. Insisteixo, la crisi va molt més enllà de l'economia. I aquesta imatge n'és una metàfora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada